31-01-14, CAMINADA AL MATAGALLS.

 (potser aquesta música no t'agrada, a mi tampoc, però m'ha
vien censurat la que havia posat)

31-01-14

CAMINADA AL MATAGALLS

Dins el nostre calendari particular de sortides, l'Enric Estrenjer, en Pere Paré i jo avui hem tornat a fer una de les nostres caminades. I potser no seria exagerat dir que la d'avui ha sigut la millor, encara que, ho reconec, sempre passa que, després d'una caminada on t'ho has passat molt be, sobretot pels bons amics que m'acompanyen, i a més, lògicament, perquè els llocs escollits son esplèndids, acabes nomenant-la, "la millor". Però be, la realitat és que totes ho son!!

La qüestió és que vam proposar fer aquesta “conquesta al Matagalls”, i justament en un moment especial, en ple hivern, així que la sortida d'avui, a banda de la dificultat típica d'una ascensió d'aquesta mena, en que hem pujat dels 1145 mts a Collformic, als 1697 al Matagalls en poquíssims quilòmetres, ens hem trobat també com a bon company de ruta, un maquíssim mantell de neu, en que segons el moment i el lloc, ens oferia gruixos importants que ens feien enfonsar totalment la bota.

Fins a Collformic hem anat el cotxe, no sense abans aturar-nos a un bar cafeteria de nom Les Quatre Carreteres, molt conegut per l'Enric i on també ens aturem la gent de la UME quan passem per aquí.

A Collformic és on comença la gran travessa MATAGALLS-MONTSERRAT. Aquí, després de preparar-nos be, posar-nos les botes i fer-nos alguna foto, d'aquelles típiques que tots ens hem contents i somrients sempre que estem a punt de començar alguna activitat especial, ja hem començat a pujar.

El Pere Paré, coneixedor de la ruta i nostre guia especial, ja ens havia aviat que els primers quilòmetres eren de forta pujada, com efectivament així ha sigut. Després, hem tingut alguns metres de descans, quan caminàvem pel Pla de la Barraca, és quan vèiem que cada vegada teníem més neu als nostres peus. Per la pujada no patíem, perquè mira, anàvem fent, però allò s'anava posant un pel complicat de cara a la baixada, perquè amb neu i gel, el risc de relliscada era fàcil que es produís. En fi, nosaltres, en tot cas, anàvem fent, pujant poc a poc i creuant-nos de tant en tant amb gent que ja venia de tornada, allò que sempre t'anima, perquè penses, “si aquest ja torna, vol dir que no n'hi ha per tant”! Jejeje, aquí qui no es consola és perquè no vol.

Quasi dues hores després de començada la caminada, vam arribar dalt al Matagalls, a 1697 mts d'alçada. Era divertit veure que a més de la neu i el gel, teníem una altre companya de viatge, la boira, i vèiem com de tant com es movia, anava canviant el paisatge tot sovint. 

 

Dalt al Matagalls ens vam menjar els entrepans que portàvem per esmorzar, i tot seguit vam iniciar el, per mi, temut descens, ja que em feia por relliscar. Però be, vam poder baixar amb tota normalitat, això si, amb alguna enculada que va servir per tacar de fang els pantalons, però res que no solucioni una bona rentadora.

Vam anar a dinar al Club de Golf Osona-Muntanyà, passant El Brull, on hi ha una ermita preciosa, de nom St Martí de El Brull.

Després de dinar, ja vam enfilar el camí de tornada, això si, deixant els deures preparats pel proper dia 28 de Febrer, quan tenim previst fer Sant Cugat-Barcelona. No, si al final farem el Matagalls-Montserrat!!! Fins la propera companys!!