28-09-13
CAMINADA PER HOSTALETS DE'N BAS
Avui
he fet realitat un objectiu, com era portar a la gent que ens
acompanya en les nostres sortides en BTT, a fer una excursió
caminant amb els nostres companys de senderisme, dins la UME. Fa uns
mesos, vaig parlar amb el Víctor i amb el Jesús, amb qui havia fet
moltes excursions en una època en que no sortia en bici, per
explicar-lis aquest pla, i els va semblar molt be, i ho hem posat en
marxa avui.
La
meva idea general organitzant aquesta activitat era que la gent de
fora la UME conegui què fem i molt especialment la nostra secció de
senderisme, a veure si els agrada i s'animen a participar-hi.
Llàstima
que dels habituals de btt només hem sigut la Lola, el Martin (soci)
i jo, però val, també han vingut quatre amics nous, així que per
la nostra banda, érem 7.
Com
sempre, els nostres companys de senderisme ens han atès de conya,
tothom s'ha sentit molt ben vingut i inclòs hem gaudit amb la
presència del TRES, un gos que ha portat una de les companyes noves,
la Sandra.
A
les 07,00 del mati sortíem de Gavà. En el meu cotxe portava a la
Lola i al Martin, mentre que la resta de participants nous, ens hem
trobat a una benzinera de Tona, on ja havia anat alguna vegada
participant en excursions fetes dins la UME.
Després
dels cafès corresponents, i d'un xuixo grandiós que m'he menjat,
ens hem anat ja cap a Hostalets d'en Bas, un poble preciós, de la
Garrotxa. Te un carrer principal, amb unes cases que tenen els
balcons de fusta i plens de plantes, que li dona un aspecte rústic
molt bonic.
El
guia de la expedició ha sigut el Jesús, qui ens porta sempre per
uns llocs fantàstics. Recordo molt be les rutes que fèiem quan
anava amb ell, fa uns anys.
Després
d'algunes voltes per situar be el GPS, al final hem aconseguit trobar
el Camí Ral de Vic a Olot, que era la ruta per on caminaríem avui,
un camí de forta pujada, i ple de voltes de ferradura, amb un terra
empedrat. Originàriament, aquest camí unia Olot amb Vic i
Barcelona. De fet, aquest és el camí de Sant Jaume català, que
venint de Girona, se'n va a Vic. Ja fem be, en el nostre camí en
btt, de fer-lo en sentit Vic-Girona i pels pantans de Sau i Susqueda,
perquè per aquí és impossible venir en bici.
Després
d'una bona estona pujant, ens hem aturat a esmorzar els nostres
entrepans, a la Font de les Marrades, un lloc a mig camí de pujada,
fresc i amb molta ombra.
Seguint
aquest camí de pujada, en una contínua ziga-zaga, sempre empedrat,
en un moment donat ens desviem per un petit corriol a la nostra
dreta, que ens porta fins a La Mina dels Bandolers, un lloc on ja
podem imaginar quins personatges s'amagaven!! es diu que una pastora
de Can Grau, les autoritats la van detenir i va delatar als
bandolers, que s'amagaven en aquesta mina, un amagatall natural
impossible de descobrir. Es diu que a alguns d'aquests malfactors,
els van penjar directament de una de les bigues d'aquesta masia.
Després
de Can Grau, vam continuar la nostra marxa, fins arribar a un poble
que es diu Falgars de'n Bas, on vam entrar a una casa de turisme
rural, a carregar aigua, perquè en portava poca i encara quedava
ruta. Seguidament, i tallant camí caminant per entre mig dels camps,
plens de vaques, per cert, vam arribar fins a una altre bellesa de la
zona, l'ermita de Sant Miquel de Castelló, situada a 980 metres i
des d'on hi ha una vista maquíssima de tota la Vall de'n Bas. Aquí
ens vam fer algunes fotos, i ja vam començar la baixada final, cap a
Hostalets de'n Bas. Aquesta baixada va ser molt pronunciada i fins i
tot en un moment donat em vaig caure. La caiguda podria haver sigut
complicada, perquè vaig caure cap endavant i em van aturar els dos
genolls, fent-me un bon trau, sobretot al genoll dret. Sort que al
meu costat baixava el Josep Gusta i em va fer una bona cura allà
mateix!!!
a
Hostalets vam dinar el menjar que portàvem de casa i vam donar la
sortida per acabada.
M'ha
agradat molt recordar els meus temps de senderisme amb aquest gran
grup de la UME.
Hem
fet uns 17 qms.
