15-03-14 GR1, BANYOLES-BESALÚ

15-03-14 SENDERISME, GR 1, BANYOLES-BESALÚ

Avui, amb els companys de senderisme de la UME, he participat en aquesta sortida, fent la tercera etapa d'aquest GR 1, que va des de Banyoles fins a Besalú.

El GR 1, és un trajecte que passa per la vessant sud dels Pirineus, comença a Empúries, i a Catalunya circula al llarg de 355 qms, arribant fins al Congost de Montrebei, concretament al Pont de Muntanyana, on entra a terres aragoneses.

Sobre les 09,00 hem arribat a Banyoles, i lo primer de tot ha sigut buscar un bar on esmorzar els nostres entrepans. Uns quants, en lloc de seure al bar, hem esmorzat al costat mateix de l'estany, justament davant d'on fa uns anys un desgraciat accident va causar la mort de moltes persones, quan una barca de passeig es va esfondrar a les aigües del llac.

Mitja hora més tard, hem començat la caminada. Avui ha sigut un dia on la travessa ha sigut més aviat un passeig, ja que la distància a caminar era curta, uns 15 qms, i a més, quasi planera del tot.

Poc després de sortir de Banyoles, i mantenint l'estany a la nostre esquerra, hem arribat a un lloc molt bonic, que es diu Puig de Santa Martiria,  on hi ha una vista fantàstica del llac. 

Més tard, seguint el nostre camí, hem passat pel Parc de les coves prehistòriques de Serinyà, on ja fa molts anys, vam anar l'Elvira, el Gerard i jo a visitar-les (quan vam fer la via verda Carrilet I, de Olot a Girona). Avui hem passat de llarg, però de seguida les he reconegut, un lloc preciós i molt obac. 

A Serinyà ens hem pres uns minuts de descans a la plaça del poble que es troba davant de la seva església. És la església de Sant Andreu, un edifici romànic del segle XII. Aquí hem pogut pujar fins a l'alçada del campanar per una escala exterior en la que els esglaons son fets de pedra.

Després, ja hem continuat la nostra caminada que ens ha portat primer per un bosc preciós i molt ombrívol, i també de certa pujada, però molt fàcil de seguir.

Sobre les 14,00 hem arribat a Besalú, una autèntica joia, on es conserva  un conjunt monumental medieval fabulós. Abans de visitar el poble, ens hem assegut a un bar de l'entrada del poble que ens ha permès menjar-nos els dinars que portàvem de casa. De vegades trobem bars que no ens permeten fer-ho, i no ho entenc, perquè per exemple, a banda que avui uns quants han menjat menú del propi bar, es que tots hem demanat begudes, cafès, etc, per tant, es un benefici que tenen. El d'avui, com dic, no ens ha posat cap problema.

Just després de dinar, uns companys han marxat en taxi a recollir els cotxes que havien deixat aparcats a Banyoles, ja que a la tarda, marxaven a fer raquetes, amb la idea de tornar immediatament després de fer-ho, sense quedar-se a dormir. M'agradaria provar-ho això de les raquetes!!

Després de dinar, hem anat a donar una volta pel poble, a admirar els seus edificis i places medievals, com el seu Pont d'entrada al poble, una autèntica meravella.

Sobre les 16,15 hem agafat l'autocar de tornada i hem arribat a Gavà a les 18,30.

07-03-14, SANT CUGAT-BARCELONA

07-03-14
SANT CUGAT-BARCELONA, caminant
Aquest cop, l'Enric, el Pere i jo hem fet una altre de les nostres caminades, Sant Cugat-Barcelona. Tenia moltes ganes de fer-la, perquè tot i que aquesta sortida la fèiem molt a la vora de Barcelona, mai havia visitat ni el Monestir de Sant Cugat, ni havia vist el Pi d'en Xandri ni, i potser lo més greu, havia visitat mai l'ermita de Sant Medí, i dic això perquè St Medí és el patró de Gràcia i una de les festes grans del barri és justament el dia 03 de Març, dia de Sant Medí, quan moltíssims vilatans desfilen per barri, muntats en cavalls principalment, encara que també en camions i tota mena de vehicles, per oferir als nens i públic en general, que els victoreja pels carres, tones i tones de caramels.
El meu pare, a més, va formar part durant molts anys de la Colla Torrent de l'Olla, així que per a mi va ser un moment històric conèixer l'ermita i veure, en una pared, un munt de rajoles de les diferents colles que normalment participen, estant la del meu pare entre elles. Molt emocionant.

Sobre les 09,00 del mati ens vam trobar els tres ex companys de feina, però amics per tota la vida, a la plaça Lluís Millet (!) de Sant Cugat, i després de prendre un cafè, ens vam posar en marxa. En Pere, el nostre guia, portava un fulletó tret de La Vanguardia, on es descrivia perfectament aquesta ruta. I dic perfectament, perquè la vam seguir de manera efectiva, sense dubtes ni problemes. 
El primer de tot que vam fer és passar i entrar al Monestir de Sant Cugat, un edifici extraordinari, immens, molt bonic. Es dona la circumstància, a més, que l'Enric i la seva esposa M José, es van casar allà, cosa que li va produir una emoció molt especial, i més quan, des d'aquell dia del seu casament, no havia tornat mai a visitar-lo.

Després de les fotos de rigor, vam continuar, fins arribar al principi del camí que ens portaria a Barcelona. Vaig veure una senyal que ens indicava que aquell camí era apta per bicicletes, així que la proposaré per fer-la amb l'equip de btt de la UME. Molt poc després de caminar pel camí de terra, vam arribar a un altre punt mític d'aquest camí, el lloc on està el Pi d'en Xandri, un pi gegant que del pes ha d'estar agafat per totes bandes amb bigues de fusta que el subjecten des de tot arreu.

Durant la caminada, en vam veure molts de pins grans, encara que cap com aquest.
A partir d'aquí, vam anar fent via, seguint un camí que pel que vam veure, és protagonista de moltes rutes senderistes, com el gr6, que surt de Barcelona i va a Montserrat, el pr138, que vam seguir en la seva totalitat fins a Barna, també vam veure cartells de la UEC (unió excursionista de Catalunya), de la CIB (caminada internacional de Barcelona), etc. Vam comprovar “in situ” la gran afluència de gent corrents, passejant i en bici, i això que era dia laborable. Ja imagino com es deu posar de gent els festius!!
Sobre les onze, vam arribar al punt més mític per  mi, l'ermita de Sant Medí, i l'escric així, accentuant la i final, i obviant la r, que posen a molts llocs, perquè a la porta de l'edifici hi ha un cartell molt gran i clar que ens indica que estem a l'ermita de Sant Medí, així que serà així com s'escriu, no?

Aquí vam aturar-nos per esmorzar els nostres entrepans i de passada, descansar una mica. I lògicament, també per fer algunes fotografies del lloc.

Aquí, un ciclista molt amable ens va fer aquesta fotografia.

Després del descans i de reposar forces, vam continuar. Seguint el nostre fulletó particular, de seguida ens vam desviar per un camí més trencat i difícil, però que te l'avantatge que no passen cotxes, i vam pujar força, fins que vam tornar a arribar al camí ample i ben arranjat que anàvem seguint al principi. Durant aquest tram, vam descansar un parell de cops per recuperar-nos de l'esforç de la pujada.
Ara caminàvem per un lloc preciós, on a la nostra dreta podíem veure la gran plana que acull Sabadell i Terrassa, mantenint al mig el parc de Sant Llorenç del Munt, i veient allà al fons el massís de Montserrat. Quin gran espectacle!!
Després vam passar per davant la Font Groga, al costat mateix de la carretera, molt a la vora ja del Tibidabo. Fent bicicleta, he arribat tres o quatre vegades a aquest lloc, venint de Montcada i Reixac. Quin contrast tant gran, aquest espai natural tant frondós, al costat mateix de Barcelona.

La última part de la caminada va ser travessant els Jardins de Can Borni, ja en forta baixada, i caminant pel costat del traçat del funicular, el qual vam veure en el seu camí cap el Tibidabo. Espectacular poder observar encara aquestes quasi peces de museu de vagons i també l'estació, ambdós elements clars de principis del 1900.
A partir d'aquesta placeta on està l'estació, plena d'edificis noucentistes, vam tallar camí baixant pels jardins del Parc de la Font del Racó, fins arribar a l'emblemàtic edifici de La Rotonda, al final del passeig per on circula el tramvia blau. En aquest descens, vaig recordar el llibre de'n Carles Falcones, l'Ombra del Vent, una obra mestra, al menys per mi, que em va captivar la seva lectura. Vaig “trobar-me” dins aquell llibre, caminant pel costat d'aquells edificis tant espectaculars.
Davant la Rotonda, vam agafar el tren/metro que ens va deixar a la Pl Catalunya, lloc escollit per l'Enric, per portar-nos a dinar a L'Oliva, un restaurant situat vora el carrer Tallers.
Gran dia, com sempre, quan em trobo amb els meus amics i fem allò que tant ens agrada, com és compartir unes hores caminant per la nostra Catalunya. En total hem fet uns 15 qms.

01-03-14, SEGON TRAM MARXA DEL GARRAF. GARRAF-LA CLOTA-BEGUES

SEGONA ETAPA,  MARXA DEL GARRAF. GARRAF-LA CLOTA. (CAMINANT)

Avui he canviat la bici per les xiruques, i m'he apuntat a una sortida caminant de la UME, en la que el principal objectiu era comprovar, sobre el terreny, el nou traçat d'una part de la pròxima Marxa del Garraf, que es celebra al mes de Novembre.

El  primer que hem fet a primera hora, ha sigut anar a deixar alguns cotxes a Begues, per tenir-lo allà a la nostra arribada. Els transports públics des de Begues son d'autèntica pena; o agafàvem l'autobús de les 15,00 o ja ens anàvem a les 18,45, quan la previsió era que podríem acabar la sortida sobre les 16,00-16,30, com així ha sigut. Si no haguéssim fet això dels cotxes, o tornem caminant o ens esperàvem al autobús esmentat.

A partir d'aquí, ens hem anat trobant 22 caminants entre les estacions de Gavà i Castelldefels, per agafar el rodalies que sortia a les 08,33 i que en pocs minuts ens ha portat a Garraf. Un poble aquest molt bonic, que ha sabut mantenir a ratlla l'especulació immobiliària, respectant d'aquesta manera les seves cases baixes molt a la vora del mar.

A les 08,55, i després d'una foto del grup, ens hem posat en marxa.

Després de sortir de l'estació, ja hem començat a pujar, activitat aquesta que ha sigut una constant durant tot el dia. Jo feia anys que no feia aquest camí, justament des de la meva última participació a una MARXA DEL GARRAF.

Durant els primers quilòmetres, a banda de la pujada, que al poc s'ha anat moderant, hem caminat tenint a la nostra dreta una pedrera, que m'ha semblat fora de servei, i que espatlla totalment aquell entorn. 

Lògicament, al ser un grup tant gran, ens hem anat aturant de tant en tant, per tal d'agrupar-nos, encara que en general, tots hem caminat força be, sense produir retards. 

Abans de travessar la carretera que va del Rat Penat a la Plana Novella, hem buscat un lloc on menjar-nos els entrepans de l'esmorzar. Com sempre, gran companyonia de la gent, compartint begudes i altres viandes.

Després, hem continuat pujant, no tant fort, fins que hem arribat a l'esmentada carretera, la qual hem travessat, per seguir pel camí de terra que portàvem, el gr 92-4, fins passar per Vallgrassa.

Com deia, de tant en tant reagrupament i fotografies de l'entorn. Seguint aquest camí, ens ha portat fins la pista asfaltada que per la dreta ve de Begues, i porta, a l'esquerra, a La Plana Novella. Nosaltres hem seguit recte, ara en direcció a El Corral Nou, una masia fantàstica.

Sempre que passo per aquí, em dic que els propietaris podrien muntar una mica de bar. Els esmorzars segur que tindrien molt d'èxit.

Des de la cruïlla anterior que anàvem inaugurant el nou camí per on passarà la propera edició de La Marxa del Garraf. En aquest cas, la idea dels organitzadors és evitar al màxim possible els camins amples i fàcils, ja que sempre estan plens de ciclistes i caminants, i es molt complicat organitzar l'avituallament que toca allà. Poc després de passar El Corral Nou, ens hem desviat per la nostra dreta, pujant força per un corriol amb molta pedra. Tots aquests camins d'avui, excepte moments puntuals, no son aptes pel nostre nivell de BTT.

Ara caminàvem, amb forta pujada, per la banda interior d'un lloc conegut com Les Penyes Roges, que es veuen esplèndides per la nostra dreta, quan passem pel camí ample en direcció a Sitges. Aquests son espais rústics, durs, sense res, amb vegetació baixa i on abunden el margalló i romaní, entre altres.

Hem fet un altre reagrupament a una masia en runes, una altre, que es diu Jaques. Quina vida portaria aquella gent, sense res a la vora i que segurament es desplaçaria a tot arreu caminant o potser en burro?. Molt poques d'aquestes masies s'han salvat de la runa. En aquesta, per exemple, on la vista a la vall de Jafre i al mar Mediterrani és fantàstica, només queden les parets, això si, d'una construcció que seria immensa!!

Durant tot aquest trajecte hem caminat per la zona de les Penyes Roges i després de les Penyes Negres, també visibles dels de el camí ample i quasi autopista, comparant-lo amb aquests senderons, quan anem a Sitges. Mai havia caminat per aquesta zona i realment m'ha semblat espectacular, ara, com he dit abans, no son camins per anar en BTT, al menys per nosaltres, en general.

En aquest tram, hem passat per un banc que en el seu moment tindria la seva missió, la de permetre el descans dels que passaven per allà. La fusta està podrida, quasi cremada pel sol i dóna tota la sensació que si seus, es trencarà en mil trossos. Ja portava bona estona que em feien mal els peus, els dits  i els talons, així que aprofitant un dels descans, m'he posat els altres mitjons que portava, lo qual ha millorat una mica les molèsties que anava notant. És lògic que passi això, quan faig tant poques caminades.

En un lloc que es coneix com Les Burigues, ens hem desviat cap a la dreta, ara en forta baixada, fins arribar a l'alçada de l'antiga masia que porta aquest nom, ara també en runes, on hem dinat, i compartit, lògicament.

Després del dinar, hem continuat. Molt ràpidament hem travessat el camí ample del que parlo que agafem quan anem en bici, i hem agafat un altre senderó cap a l'esquerra, que molt aviat s'enfila d'allò més. De fet, ara podríem dirigir-nos cap a La Morella, cim del Garraf, perquè caminàvem en aquella direcció, i allà que es veia al fons. Però no, després d'aquesta enèsima pujada, quan hem arribat dalt de tot i tocava decidir, dreta La Morella, esquerra, La Clota, hem agafat aquesta direcció. De fet, algun valent ha proposat anar-hi, però no podíem, perquè estàvem gravant aquesta part de la marxa del Garraf, i no podíem afegir res, per saber exactament quilometratge i desnivell positiu, informació vital a incloure al programa de la Marxa.

Ara tocava fer els últims quilòmetres, caminant per un emprenyador tobogan,  més o menys en línia recta, veient com allà al fons, el camí es tornava a enfilar una vegada i una altre.

Tot i que anàvem seguint el camí més ample, poc abans d'arribar a La Clota hem tallat camí per algun corriol que tallava camí i que ens permetia estalviar-nos alguns metres. Camí de La Clota, hem vist un munt de pins tallats, amb la conseqüent indignació general. Aquí també és on un dia vaig veure unes maniobres militars.

Abans de continuar en direcció als cotxes, ens hem fet les fotografies de rigor, com a punt i final de la nostra sortida, encara que ens faltaven un parell de quilòmetres fins arribar als cotxes. En el meu he baixat a 4 companys  fins a l'estació de la RENFE, de Gavà.

En total hem fet 23 quilòmetres!!!