SEGONA ETAPA, MARXA DEL GARRAF. GARRAF-LA CLOTA. (CAMINANT)
Avui he canviat la bici per les xiruques, i m'he apuntat a una sortida caminant de la UME, en la que el principal objectiu era comprovar, sobre el terreny, el nou traçat d'una part de la pròxima Marxa del Garraf, que es celebra al mes de Novembre.
El primer que hem fet a primera hora, ha sigut anar a deixar alguns cotxes a Begues, per tenir-lo allà a la nostra arribada. Els transports públics des de Begues son d'autèntica pena; o agafàvem l'autobús de les 15,00 o ja ens anàvem a les 18,45, quan la previsió era que podríem acabar la sortida sobre les 16,00-16,30, com així ha sigut. Si no haguéssim fet això dels cotxes, o tornem caminant o ens esperàvem al autobús esmentat.
A partir d'aquí, ens hem anat trobant 22 caminants entre les estacions de Gavà i Castelldefels, per agafar el rodalies que sortia a les 08,33 i que en pocs minuts ens ha portat a Garraf. Un poble aquest molt bonic, que ha sabut mantenir a ratlla l'especulació immobiliària, respectant d'aquesta manera les seves cases baixes molt a la vora del mar.
A les 08,55, i després d'una foto del grup, ens hem posat en marxa.
Després de sortir de l'estació, ja hem començat a pujar, activitat aquesta que ha sigut una constant durant tot el dia. Jo feia anys que no feia aquest camí, justament des de la meva última participació a una MARXA DEL GARRAF.
Durant els primers quilòmetres, a banda de la pujada, que al poc s'ha anat moderant, hem caminat tenint a la nostra dreta una pedrera, que m'ha semblat fora de servei, i que espatlla totalment aquell entorn.
Lògicament, al ser un grup tant gran, ens hem anat aturant de tant en tant, per tal d'agrupar-nos, encara que en general, tots hem caminat força be, sense produir retards.
Abans de travessar la carretera que va del Rat Penat a la Plana Novella, hem buscat un lloc on menjar-nos els entrepans de l'esmorzar. Com sempre, gran companyonia de la gent, compartint begudes i altres viandes.
Després, hem continuat pujant, no tant fort, fins que hem arribat a l'esmentada carretera, la qual hem travessat, per seguir pel camí de terra que portàvem, el gr 92-4, fins passar per Vallgrassa.
Com deia, de tant en tant reagrupament i fotografies de l'entorn. Seguint aquest camí, ens ha portat fins la pista asfaltada que per la dreta ve de Begues, i porta, a l'esquerra, a La Plana Novella. Nosaltres hem seguit recte, ara en direcció a El Corral Nou, una masia fantàstica.
Sempre que passo per aquí, em dic que els propietaris podrien muntar una mica de bar. Els esmorzars segur que tindrien molt d'èxit.
Des de la cruïlla anterior que anàvem inaugurant el nou camí per on passarà la propera edició de La Marxa del Garraf. En aquest cas, la idea dels organitzadors és evitar al màxim possible els camins amples i fàcils, ja que sempre estan plens de ciclistes i caminants, i es molt complicat organitzar l'avituallament que toca allà. Poc després de passar El Corral Nou, ens hem desviat per la nostra dreta, pujant força per un corriol amb molta pedra. Tots aquests camins d'avui, excepte moments puntuals, no son aptes pel nostre nivell de BTT.
Ara caminàvem, amb forta pujada, per la banda interior d'un lloc conegut com Les Penyes Roges, que es veuen esplèndides per la nostra dreta, quan passem pel camí ample en direcció a Sitges. Aquests son espais rústics, durs, sense res, amb vegetació baixa i on abunden el margalló i romaní, entre altres.
Hem fet un altre reagrupament a una masia en runes, una altre, que es diu Jaques. Quina vida portaria aquella gent, sense res a la vora i que segurament es desplaçaria a tot arreu caminant o potser en burro?. Molt poques d'aquestes masies s'han salvat de la runa. En aquesta, per exemple, on la vista a la vall de Jafre i al mar Mediterrani és fantàstica, només queden les parets, això si, d'una construcció que seria immensa!!
Durant tot aquest trajecte hem caminat per la zona de les Penyes Roges i després de les Penyes Negres, també visibles dels de el camí ample i quasi autopista, comparant-lo amb aquests senderons, quan anem a Sitges. Mai havia caminat per aquesta zona i realment m'ha semblat espectacular, ara, com he dit abans, no son camins per anar en BTT, al menys per nosaltres, en general.
En aquest tram, hem passat per un banc que en el seu moment tindria la seva missió, la de permetre el descans dels que passaven per allà. La fusta està podrida, quasi cremada pel sol i dóna tota la sensació que si seus, es trencarà en mil trossos. Ja portava bona estona que em feien mal els peus, els dits i els talons, així que aprofitant un dels descans, m'he posat els altres mitjons que portava, lo qual ha millorat una mica les molèsties que anava notant. És lògic que passi això, quan faig tant poques caminades.
En un lloc que es coneix com Les Burigues, ens hem desviat cap a la dreta, ara en forta baixada, fins arribar a l'alçada de l'antiga masia que porta aquest nom, ara també en runes, on hem dinat, i compartit, lògicament.
Després del dinar, hem continuat. Molt ràpidament hem travessat el camí ample del que parlo que agafem quan anem en bici, i hem agafat un altre senderó cap a l'esquerra, que molt aviat s'enfila d'allò més. De fet, ara podríem dirigir-nos cap a La Morella, cim del Garraf, perquè caminàvem en aquella direcció, i allà que es veia al fons. Però no, després d'aquesta enèsima pujada, quan hem arribat dalt de tot i tocava decidir, dreta La Morella, esquerra, La Clota, hem agafat aquesta direcció. De fet, algun valent ha proposat anar-hi, però no podíem, perquè estàvem gravant aquesta part de la marxa del Garraf, i no podíem afegir res, per saber exactament quilometratge i desnivell positiu, informació vital a incloure al programa de la Marxa.
Ara tocava fer els últims quilòmetres, caminant per un emprenyador tobogan, més o menys en línia recta, veient com allà al fons, el camí es tornava a enfilar una vegada i una altre.
Tot i que anàvem seguint el camí més ample, poc abans d'arribar a La Clota hem tallat camí per algun corriol que tallava camí i que ens permetia estalviar-nos alguns metres. Camí de La Clota, hem vist un munt de pins tallats, amb la conseqüent indignació general. Aquí també és on un dia vaig veure unes maniobres militars.
Abans de continuar en direcció als cotxes, ens hem fet les fotografies de rigor, com a punt i final de la nostra sortida, encara que ens faltaven un parell de quilòmetres fins arribar als cotxes. En el meu he baixat a 4 companys fins a l'estació de la RENFE, de Gavà.
En total hem fet 23 quilòmetres!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada