28-09-13, CAMINADA PER HOSTALETS DE'N BAS AMB LA UME

28-09-13 CAMINADA PER HOSTALETS DE'N BAS

Avui he fet realitat un objectiu, com era portar a la gent que ens acompanya en les nostres sortides en BTT, a fer una excursió caminant amb els nostres companys de senderisme, dins la UME. Fa uns mesos, vaig parlar amb el Víctor i amb el Jesús, amb qui havia fet moltes excursions en una època en que no sortia en bici, per explicar-lis aquest pla, i els va semblar molt be, i ho hem posat en marxa avui.

La meva idea general organitzant aquesta activitat era que la gent de fora la UME conegui què fem i molt especialment la nostra secció de senderisme, a veure si els agrada i s'animen a participar-hi.

Llàstima que dels habituals de btt només hem sigut la Lola, el Martin (soci) i jo, però val, també han vingut quatre amics nous, així que per la nostra banda, érem 7.

Com sempre, els nostres companys de senderisme ens han atès de conya, tothom s'ha sentit molt ben vingut i inclòs hem gaudit amb la presència del TRES, un gos que ha portat una de les companyes noves, la Sandra.

A les 07,00 del mati sortíem de Gavà. En el meu cotxe portava a la Lola i al Martin, mentre que la resta de participants nous, ens hem trobat a una benzinera de Tona, on ja havia anat alguna vegada participant en excursions fetes dins la UME.

Després dels cafès corresponents, i d'un xuixo grandiós que m'he menjat, ens hem anat ja cap a Hostalets d'en Bas, un poble preciós, de la Garrotxa. Te un carrer principal, amb unes cases que tenen els balcons de fusta i plens de plantes, que li dona un aspecte rústic molt bonic.

El guia de la expedició ha sigut el Jesús, qui ens porta sempre per uns llocs fantàstics. Recordo molt be les rutes que fèiem quan anava amb ell, fa uns anys.

Després d'algunes voltes per situar be el GPS, al final hem aconseguit trobar el Camí Ral de Vic a Olot, que era la ruta per on caminaríem avui, un camí de forta pujada, i ple de voltes de ferradura, amb un terra empedrat. Originàriament, aquest camí unia Olot amb Vic i Barcelona. De fet, aquest és el camí de Sant Jaume català, que venint de Girona, se'n va a Vic. Ja fem be, en el nostre camí en btt, de fer-lo en sentit Vic-Girona i pels pantans de Sau i Susqueda, perquè per aquí és impossible venir en bici.

Després d'una bona estona pujant, ens hem aturat a esmorzar els nostres entrepans, a la Font de les Marrades, un lloc a mig camí de pujada, fresc i amb molta ombra.

Seguint aquest camí de pujada, en una contínua ziga-zaga, sempre empedrat, en un moment donat ens desviem per un petit corriol a la nostra dreta, que ens porta fins a La Mina dels Bandolers, un lloc on ja podem imaginar quins personatges s'amagaven!! es diu que una pastora de Can Grau, les autoritats la van detenir i va delatar als bandolers, que s'amagaven en aquesta mina, un amagatall natural impossible de descobrir. Es diu que a alguns d'aquests malfactors, els van penjar directament de una de les bigues d'aquesta masia.

Després de Can Grau, vam continuar la nostra marxa, fins arribar a un poble que es diu Falgars de'n Bas, on vam entrar a una casa de turisme rural, a carregar aigua, perquè en portava poca i encara quedava ruta. Seguidament, i tallant camí caminant per entre mig dels camps, plens de vaques, per cert, vam arribar fins a una altre bellesa de la zona, l'ermita de Sant Miquel de Castelló, situada a 980 metres i des d'on hi ha una vista maquíssima de tota la Vall de'n Bas. Aquí ens vam fer algunes fotos, i ja vam començar la baixada final, cap a Hostalets de'n Bas. Aquesta baixada va ser molt pronunciada i fins i tot en un moment donat em vaig caure. La caiguda podria haver sigut complicada, perquè vaig caure cap endavant i em van aturar els dos genolls, fent-me un bon trau, sobretot al genoll dret. Sort que al meu costat baixava el Josep Gusta i em va fer una bona cura allà mateix!!!

a Hostalets vam dinar el menjar que portàvem de casa i vam donar la sortida per acabada.

M'ha agradat molt recordar els meus temps de senderisme amb aquest gran grup de la UME.

Hem fet uns 17 qms.