27-09-13, CAMINADA PER SANT LLORENÇ DE MUNT I LA MOLA

27-09-13 CAMINADA PER SANT LLORENÇ DE MUNT I LA MOLA

Avui hem fet una altre excursió caminant amb els amics Pere Paré i Enric Estrenjer. De fet, la d'avui ha sigut una mica una repetició de la que van fer ells el passat mes de Juny, a la qual no vaig poder assistir, i l'han repetit, amb algun canvi, perquè jo conegués aquella zona que els va agradar tant.

Hem quedat a les 08,45 davant de la zona esportiva de Matadepera. I des d'allà ens hem anat, en dos cotxes, primer per deixar el meu al final de la ruta, a un lloc conegut com el Cavall Bernat i el de l'Enric al principi, al Coll d'Estenalles, on hem començat a caminar.

A partir d'aquí, tot ha sigut un camí preciós. Poc després de començar, hem passat molt a la vora de El Montcau, de 1056 metres d'alçada. No hem pujat fins dalt, però es veu allà dalt, a la nostre esquerra, espectacular. Estem caminant pel Parc Natural de Sant Llorenç de Munt, i realment és un lloc preciós i molt ben cuidat. Després hem continuat ja dalt la carena, veient en tot moment davant nostre La Mola, el nostre objectiu d'avui, i Montserrat a la nostre dreta.

Hem esmorzat en un mirador que feia vertigen si t'acostaves massa al precipici, al coll D'Eres.

Seguint el nostre camí, i després de baixar per unes torrenteres que ens obligaven a agafar-nos a les pedres i als arbres, hem començat una nova pujada, ara ja per dirigir-nos a La Mola. Abans, hem visitat la cova Simanya i més tard hem contemplat una formació rocosa en forma de queixal, molt curiosa. És coneguda com la Cova del Drac. L'Enric ha volgut deixar constància de les seves agilitats escaladores, pujant a aquesta roca gegant.

Poc després ja hem començat la última pujada, per arribar a La Mola, on es troba el Monestir de St Llorenç de Munt i des d'on hi ha una gran vista de tota aquella zona. Aquí hem vist alguns ciclistes, encara que penso que han hagut de pujar les bicis a coll i be, perquè no hi ha camins que hi arribin muntats en bici.

La baixada ha sigut molt tècnica, i fins i tot ha sigut curiós comprovar com els arbres estan desgastats, i amb una sensació de tenir una capa de cera, dels milers de mans de gent que, baixant per allà, s'ajuda d'ells per mantenir l'equilibri.

I remarcar un detall, i és la coincidència d'alguns noms d'aquest parc natural, amb el nostre del Garraf, com EL MONTCAU, LA MOLA, i LA MORELLA.!!

Hem dinat a Matadepera i seguidament ja m'he anat a buscar la bici a la botiga del Rafa. En total hem fet uns 10 qms.