22-02-15 VOLUNTARI MITJA MARATÓ UME GAVÀ

22-02-15 VOLUNTARI MITJA MARATÓ DE LA UME. GAVÀ

Ahir dissabte, dia 21, vam quedar a les 14,00 h davant la UME, amb el Pepe, José, Xavier i jo, per anar a marcar una part del traçat i de pas, poder veure on em tocaria estar l’endemà com a voluntari.

A banda d’ells, allà estava en Néstor i molta més gent compromesa en aquest acte. Havien carregat la furgoneta, per l’endemà muntar les parades d’avituallaments i controls de sortida i arribada.

El Pepe i el José, de la UME, ja fa uns anys que fan aquesta feina de marcar una part de la ruta. En Xavier, és jutge de la federació. La seva feina és comprovar, per exemple, que les senyals es posen be al llarg del traçat, perquè els corredors no es perdin. Tots tres vam marxar cap a La Sentiu a deixar un cotxe i després vam anar ben entrat al parc del Garraf, a la pista que porta a Sitges,  on a partir del quilòmetre 9 aproximadament, vam començar a marcar.

La cursa principalment va per corriols, camins que son pràcticament impossible de fer en bici, al menys per mi, clar. Vam començar pujant per la muntanya, anant posant contínuament cintes blanques i vermelles, ben visibles pels que passarien l’endemà corrents.

El qm 11 era un dels punts conflictius. De fet, havíem quedat que el Cèsar i jo ens posaríem cada un de nosaltres als punts complicats, al qm 11 i al qm 12,2, però malauradament va caure i es va trencar una costella, i no va poder venir ,així que vam marcar molt be el lloc, perquè els corredors no tinguessin cap dubte. De fet, pel que em van explicar els companys, més que por a que no vegin be els senyals, és que algun graciós no canviï de direcció les fletxes i les cintes, cosa que sembla ha passat alguna vegada, per això ens volien en aquell lloc.

El vam marcar be i em vaig comprometre que l’endemà m’hi passaria, si finalment no vingués ningú més com a voluntari a la zona.

Vaig continuar fins el qm 12,2, lloc conegut com a Fondo del Teix, i en aquest lloc, cruïlla de diferents camins, vaig acomiadar-me dels companys, perquè vaig voler tornar sol en direcció a La Clota, amb la intenció de reconèixer el lloc per l’endemà, quan  vingués sol.

Efectivament, al cap de pocs quilòmetres vaig arribar a la Clota, i ja respirava tranquil, ja sabia on em trobava i com aniria l’endemà al meu lloc. Vaig trucar al Pepe i vam quedar que ens retrobaríem a un bassa situada al camí que baixa de La Clota, conegut amb el sobre nom de El Purgatori.

Vaig arribar-hi uns minuts abans que ells i ens vam trobar de nou sobre les 17,00, de manera que vam continuar la ruta marcant.

Encara ens quedaven uns tres quilòmetres de marcatge. Ara ens tocava una forta baixada en que fins i tot vaig caure un parell de  vegades, ja que vaig relliscar. Mentre, anàvem seguint marcant, amb cintes i fletxes.

Els últims metres van ser novament difícils, perquè tornaren a ser de forta pujada, ja que ens vam dirigir cap a la Pujada al Dipòsit, amb el nom ja ho diu tot.

A més, a partir d’aquest punt, pràcticament es va fer fosc, entre la hora, que ja rondaven les 19,00 i el cel, totalment ennuvolat, en que finalment va deixar anar una bona tempesta, de llamps i trons, encara que per sort poca pluja.

Al final, vam arribar o teníem el cotxe a les 19,30, ben xops per la pluja.

Al vespre, a casa, tot i tenir més o menys clar el camí pel que havia d’anar l’endemà, vaig buscar un trac al meu compte de wikiloc, per assegurar-me. Per aquell camí havia passat anant a la Morella amb al Cèsar, i el trac em permetia anar més segur.

Diumenge, per sort, el dia es va aixecar assolellat, encara que bastant fresc a primera hora.

En un principi tenia previst fer la ruta en bici, però després m’ho vaig pensar millor i vaig decidir posar la bici al cotxe i anar fins a Begues, on el deixaria aparcat i des d’on aniria en bici al meu lloc.

Vaig anar a buscar La Clota i des d’allà camí amunt, com si m’anés a La Morella.

Com que era aviat, quan vaig arribar dalt, traspassant una cadena, abans d’anar al meu lloc vaig anar al qm 11, a comprovar que tot estava be, el camí de guix intacte i les cintes al seu lloc. Vaig comprovar-ho i aleshores si, vaig anar al meu lloc, conegut con El Fondo del Teix.

Per sort havia algun recó amb sol, vaig guardar la bici i em vaig menjar l’entrepà de l’esmorzar. Mentre esperava als participants en la cursa, van passar alguns ciclistes i corredors. Els ciclistes em van fer obrir be els ulls, perquè mentre els corredors baixarien de la muntanya, ells passarien per allà i podria haver algun conflicte.

A les 10,39 en punt va passar el primer corredor, una hora i nou minuts després de la sortida. Poc després el segon i a partir d’aquí poc a poc van anar passant, de vegades sols i de vegades en grups.

En un parell de vegades vaig haver d’aturar el pas d’algun ciclista, perquè baixaven corredors,  o sigui que molt be estar allà, inclòs diria que valdria la pena que  posessin dues persones, perquè allà hi ha una cruïlla de camins i els corredors es poden perdre.

Sobre tres quarts de dotze van passar els últims corredors i seguidament els “escombres”, amb el Jaime Cano, recollint les cintes i deixant neta la muntanya dels senyals del pas dels corredors per allà.

Acabada la feina, vaig tornar enrere. Vaig fer el camí invers i me’n vaig anar fins a Begues, a buscar el meu cotxe. Camí de Gavà els companys em van dir que es faria una botifarrada a la plaça de l’ajuntament, però no vaig quedar-me, perquè encara faltava una hora i me’n anava a recollir al Gerard a la estació de tren de Viladecans.

Molt bona experiència, per repetir l’any que ve. En total vaig fer 28 qms.