27-02-15 CAMINADA PER LA SERRA DE L'OBAC

27-02-15 CAMINADA PER LA SERRA DE L’OBAC

En una nova caminada amb els amics Enric Estrenjer i Pere Paré, aquesta vegada vam tornar cap el Parc natural de St. Llorenç de Munt i l’Obac. Després de trobar-nos a Matadepera, vam anar a deixar en primer lloc el meu cotxe a una esplanada prop del nostre punt de sortida i tots tres vam seguir amb el cotxe de l’Enric, en direcció a un lloc conegut com L’alzina del Salari,  a la carretera BV-1221, quilòmetre 11. Es coneix amb  aquest nom perquè anys enrere, era el lloc on es pagava als treballadors. Eren sobre les 09,30 quan ens posàvem en marxa, agafant una pista en forta pujada inicialment encimentada. En uns 1200 metres arribem fins el Coll de Tres Creus, una cruïlla de camins des d’on hi ha una gran vista de la Muntanya de Montserrat i gran part del Bages, com Vacarisses i Manresa.

Des d’aquest lloc, en Pere ens va aconsellar que féssim uns quants metres per un camí que no tocava, però que ens va permetre millorar encara més aquesta gran vista, incloent també un petit turó conegut amb el nom de El Paller, una mica a l’esquerra de les vistes de Montserrat. I efectivament, tal com el seu nom indica, te una forma clara de paller, d’aquells típics que fins i tot es veuen als pessebres.

Ara ja havíem deixat les fortes rampes del principi i caminàvem més o menys per la carena, poden gaudir d’unes esplèndides vistes de les muntanyes que ens envoltaven. Per la nostra esquerra, el Massís de Montserrat, i a la nostra dreta, La Mola i el Moncau, impressionants.

Continuant el nostre camí, vam passar pel Coll del Boix, des d’on vam iniciar una forta baixada per un camí ample, fins arribar al lloc on vam decidir esmorzar, ja que la gana feia estona que es deixava notar.

Poc després d’esmorzar, vam arribar als llocs més especials i interessants de la ruta d’avui, la Cova de la Cort Fosca i l’Hospital de Sang, uns llocs especialment amagats i que fins i tot feien d’amagatall que prové de les guerres carlines del segle XIX.

 L’Hospital de sang de Matarrodona és un curiós esvoranc que travessa la roca de banda a banda. El nom li prové de què en èpoques de les guerres carlines (s. XIX) aquí fou un hospital de sang carlí. De fet, les restes de les parets que en queden a banda i banda de l’esvoranc denoten un passat molt antic. Costa de creure i imaginar que en el segle XIX aquí hi hagués un petit aixopluc i ajut sanitari per guarir els ferits de la guerra en un indret tan aïllat, enclotat i amagat al fons d’una canaleta d’accés difícil i complicat.

De fet, a la veïna cova de la Cort Fosca, distant pocs metres de l’hospital de Sang just per la canaleta d’accés, hi ha aigua permanentment. Per aquest motiu, a dintre de la cova es va fer la font del Rossinyol, una cisterna feta de pedra amb aixeta i tot que recull tots els regalims del sostre de la cova.

Per tant, en pocs metres hi havia aixopluc, amagatall, assistència i aigua el que convertien l’indret en perfecte per refugiar-se. Per visitar la bonica cova de la Cort Fosca és necessari un lot per fer-ho ja que és força profunda, la llum natural no hi entra i a més el trajecte fa corba. Investigar una mica pel seu interior és emocionant i curiós a l’hora; hi ha interessant formacions rocoses, piques naturals, degotalls d’aigua, la font del Rossinyol… tota una sèrie d’al·licients remarcables i de visita imprescindible.

Ja tornant, quan estàvem a la vora del Coll del Foix, ens vam desviar una mica, per anar a visitar l’alzina del Vent, coneguda també amb el nom de l’alzina Bonica,  una alzina gegant, d’uns 11 metres d’alçada i 2,80 de diàmetre,  i que fins i tot les seves branques més llargues, totalment horitzontals, estan recolzades sobre uns suports que les mantinguin femes, perquè no s’acabin trencant pel seu popi pes.

als peus d’aquesta alzina ens vam trobar una senyora meditant.

Després vam continuar, camí ja dels nostres cotxes. Ja estàvem en baixada, baixant pels Graons de Mura, el sender que porta fins aquest poble.

Ja tornant, a l’altre banda de la carena es veien Els Tres Jutges, un conjunt rocallós, de formes capricioses.

Vam arribar als cotxes sobre quarts de dues, i a les dues en punt ja estàvem dinant al nostre conegut restaurant de Matadepera. Una gran matinal amb molt bons amics.