06 Novembre 2005

11 MARXA DEL GARRAF

Com l'any passat, aquesta vegada he tornat a participar en la Marxa del Garraf, organitzada per la U.M.E. Abans, però, per evitar lo màxim possible que tornessin a sortir-me butllofes als peus, vaig comprar-me unes noves botes, més de tipus esportiva que de bota de muntanya. Segons el venedor de la botiga on les vaig comprar, per fer aquestes rutes son millors les botes d'aquesta mena, que no les d'alta muntanya, les quals estan molt be perquè protegeixen més els turmells, al ser més alts, però dificulten mes les caminades.

També vaig comprar-me uns altres mitjons. Per precaució, el dia de la sortida, em vaig posar una mena de tiretes als peus, per protegir-los, cosa que va estar ben a punt de provocar-me, precisament, l'efecte contrari, ja que se'm va desenganxar de la pell, i provocant una mena de “cosa” solta pel peu. El que sí vaig fer, fou posar-me una bona empastifada de vaselina per tot arreu dels peus.

Com en l'any anterior, l'Elvira també va voler participar, en aquest cas, formant part d'una taula d'avituallament, concretament de la La Clota, la mateixa de l'any passat.

A les 06,34 del mati, em van segellar el meu carnet i vaig començar la marxa. De seguida vaig trobar-me amb la Margarida i l'Ignasi, però aquests van a un pas molt més ràpid que el meu, així que aviat els vaig dir adéu, ja ens veurem a l'arribada!.

Els horaris d'aquests primers cinc quilòmetres, els que porten fins al control número 1, situat a La Desfeta, a 533 mts., d'alçada, han sigut pràcticament calcats als de l'any passat. En el cas d'avui, vaig controlar que arribava a l'ermita de Brugués a les 07,30 del mati, al peu del castell d'Eramprunyà a les 07,45 i a la Desfeta, a les 08,15, exactament la mateixa hora que l'any passat. En el cas d'avui, també he de dir que m'ha costat molt fer aquesta pujada, sobretot perquè el ritme que et marquen els que et venen al darrera es molt fort, i tu, per no causar cues, vas tirant, fort, fins que, finalment, ja no pots més i els has de deixar passar. Crec que aquest any, però, no m'he aturat tantes vegades com l'any passat, no ho se.

La qüestió es que, com dic, a les 0815 ja havia arribat a La Desfeta. Allà em van segellar el carnet. Com a avituallament, en aquest primer punt, hi havia pastes, aigua, cacaolat calent, etc. Jo només vaig agafar un donut que no em vaig acabar, i vaig veure un parell de gots d'aigua.

Així que vaig estar una mica descansat, vaig continuar la ruta. En primer lloc es produeix una baixada, però de seguida tornem a pujar, per arribar a La Morella, el punt més alt del Garraf, amb 594 mts., d'alçada. Allà hi ha una creu de ferro.

Vaig arribar-hi a les 09,15 del matí.

Des d'aquell lloc, es divisa una meravellós paisatge, del Baix Llobregat i del Penedès. Un veritable espectacle.

A partir d'aquí, un altre cop una forta baixada, fins arribar a la carretera de la Plana Novella, passant pel Pla de Querol.

En aquest moment, a la carretera, vaig avançar bastant, perquè em trobava força be i vaig córrer durant les baixades. Això no ho vaig fer l'any passat, perquè aviat vaig començar a patir dels peus, però aquest any, per sort, no vaig tenir molèsties. A les baixades, corria. A les pujades, caminava. Això si; també he observat que a les pujades, les fortes, el meu pas es molt lent i molt curt, a diferència de molta gent. En terreny pla, les meves passades son llargues, i poca gent m'avança, però a les pujades, suposo que es noten més els meus 51 anys.

A les 10,15, semblava que ho anava cronometrant per arribar a cada avituallament a cada hora, vaig arribar al de Vallgrassa, al quilòmetre 16 de recorregut.

Sobre les 11,20, vaig arribar a Can Grau, quan ja portàvem 22 quilòmetres, quasi la meitat de la travessa. En aquest punt, ens van donar uns entrepans, xocolata, etc. era el moment d'iniciar el darrer tram difícil, que el la pujada a La Mola, l'últim escull, abans de la baixada definitiva. La principal dificultat de La Mola, es que arriba després de 23 o 24 quilòmetres, quan ja estàs molt cansat, i costa una mica, però per altre banda, el recorregut es curt i passa aviat. En aquest punt, ja portava una bona avantatge sobre l'horari de l'any anterior, perquè mentre avui he arribat a les 11,20, l'any passat eren exactament les 12 del migdia.

A les 13,00, després d'una bona baixada pel mig del bosc, des de La Mola, he arribat a La Massana, on ens donen un entrepà de botifarra boníssim. No se si es tant bo per la qualitat del producte, o per la gana que tenia, però me'n hagués menjat un altre, si no hagués sigut perquè encara em faltaven uns quants quilòmetres i no era qüestió de seguir amb la panxa massa plena.

A les 14,10, he arribat a La Clota, al quilòmetre 36, on estaven l'Elvira i el Gerard. L'any passat, a aquest punt vaig arribar a les 14,45. Durant el trajecte, jo no tenia aquesta informació dels horaris de l'any passat, encara que sí sabia que l'any anterior havia acabat a les 17,10 aproximadament, per lo que ja veia que anava molts minuts per endavant.

La veritat es que aquest any m'he trobat molt be. No em va agafar ni mal de cap, ni les temibles butllofes de l'any passat, que entre una cosa i un altre, em van fer minvar les meves forces. Aquesta vegada, en general, m'he trobat molt be. Tampoc he tingut cap problema amb el tema de l'esquena.

A les 15,35 he arribat al darrer avituallament, a la Sentiu. De seguida, després de prendre'm un got d'aigua, he seguit ràpidament cap a Gavà. Fins i tot, a aquestes alçades de la marxa, portant ja 40 quilòmetres, encara he tingut forces i ganes per anar fent trams corrents, no a lo bèstia, però si a una velocitat que em permetia anar avançant.

Finalment, a les 16,17, m'han segellat el carnet a Gavà. En aquest moment, era molt feliç, perquè a part d'haver fer la marxa, es que m'he trobat molt be.

Després, a casa, he comprovat que aquest any he guanyat una hora amb respecte l'any passat, ja que el 2004 vaig estar 10,42 hores, i enguany, 09,43. home, sobretot, l'entrenament al gimnàs te molt a veure.

El preu d'aquesta inscripció, al ser soci de la UME, han sigut 10 euros. De record, m'han donat una navalla multi us.