CAMÍ DELS BONS HOMES, PEGUERA - GÓSOL, 2009

20 Juny 2009, PEGUERA - GÓSSOL

20 Juny 2009

http://www.youtube.com/watch?v=pAWkq4vibQ4

CAMI DELS BONS HOMES

PEGUERA - GÒSSOL

Com estava previst, avui hem fet la segona part de la etapa Queralt – Gòssol, que es anar des de Peguera, fins a Gòssol.

Com que aquesta ruta ens queda força lluny de casa, i estem en èpoques de molta calor, en Víctor ens ha demanat sortir mitja hora abans, a les 06,30.

Aquesta vegada volia anar en tren, perquè tenia temps, però hem sortit de casa massa tard, per lo que finalment, l'Elvira m'ha acompanyat fins a Castelldefels. Arribàvem a les 06,10, just al mateix moment que l'autocar.

Després de que marxés l'Elvira, m'he adonat que m'havia deixat la càmera fotogràfica a casa, per lo que avui les fotografies les he fet amb el mòbil. La qualitat no te res a veure, però al menys he pogut fer el meu reportatge que després penjo al you tube, i que tant gaudeixen els meus nebots i fills quan elsveuen a Internet. Només fan que desitjar que torni a sortir, perquè torni a penjar sortides i aventuresmeves...

Avui el temps es presentava complicat. Només sortir de casa plovia, per lo que he tornat enrere a buscar l'impermeable.

L'autocar s'ha posat en marxa a les 06,41. en lloc de portar-nos a Rasos(on vam acabar l'altre dia), avui ens ha deixat molt més a la vora, al costat de Fumanyà, a un quilòmetre de Peguera.

Al baixar de l'autocar, la veritat es que feia bastant fred, per l'època que estem. Algú ha dit que estàvem a 12 graus. A més, mentre pujàvem, hem creuat un bon banc de boira que ens feia pensar que no veuríem res. Sort que, dalt de tot, la boira quedava per sota, i lluïa un bon sol.

Al poc de començar, hem arribat a Peguera, però en aquesta ocasió per la banda de dalt. Segons ens ha dit algú del grup, aquest poble l'ha comprat un xeic àrab.

Més o menys als 40 minuts, ens hem aturat a esmorzar on es separen dos camins. El lloc es diu La Font de la Bruixa (de fet no l'hem vist, - ni a la font ni, crec, a la bruixa - perquè estava una mica separada d'on estàvem i tampoc necessitàvem aigua). Un dels camins es el GR107 diguem-ne que autèntic, i l'altre es una variant per bicicletes (GR107-1). Després d'esmorzar hem continuat per el camí original. Aquest, de seguida comença a pujar bastant fort, durant uns tres quilòmetres. He pujat bastant be, quasi sense haver-me d'aturar, encara que anava molt a poc a poc. Després d'una hora llarga, hem arribat al cim, a 2000 metres. El temps, amb fresca i la boira ens seguia. Semblava aquella prova que he vist alguna vegada a la televisió, que consisteix en aconseguir arribar a la meta, sense que la ombra t'agafi. Doncs això; la boira anava venint, sense que ens arribés a tapar el dia.

Després del conseqüent descans, a dalt de tot, on per cert, crec que la Mercè s'ha trobat un fòssil marí, comença una bona baixada. Aquí estem caminant amb el mont anomenat Ferrús a la nostra dreta.

A la baixada, complicada i relliscosa, l'Amadeu s'ha caigut i s'ha fet un bon trau a la cama. Sort que la Teresa portava una farmaciola i l'ha pogut curar una mica. En aquell moment estàvem a un lloc que es diu Les Roques Blanques, sota mateix d'un altre lloc preciós que es diu La Gallina Pelada. En aquests moments,estàvem caminant al costat d'una molt alta paret, totalment vertical, que semblava un circ d'alta muntanya. Els corbs es veien allà dalt, nerviosos potser, per la nostra arribada.

En aquesta zona calia prestar molta atenció al caminar, perquè mentre per la banda dreta caminàvem per la pared de roca, per l'esquerra teníem un profund barranc. Ara, això sí, l'espectacle, una passada. Els paisatges, meravellosos.

Aquest camí ens porta fins al Coll del Portet, a 1830 metres. Després segueix una baixada, i s'arriba a una font, la Font del Portet, on hem canviat l'aigua de les cantimplores, i hem començat una baixada per el mig del bosc, on també calia vigilar, perquè es relliscava contínuament. De fet, en una ocasió he posat el cul al terra.

Al final, s'arriba a un lloc que es diu Molí de Feners, que es on haguéssim arribat si allà dalt, a la Font de la Bruixa, haguéssim agafat el camí de l'esquerra, la variant GR 107-1, que es la via per ciclistes. Segons la guia, te la mateixa distància, però sense tants desnivells.

Des d'aquí només ens faltaven sis quilòmetres fins a Gòssol. De seguida s'arriba a un petit poble que es diu Feners (no te res), i caminem per el costat del riu Aigua de Valls.

A partir d'aquí comencem un altre cop a caminar de pujada. Després arribem a un altre població, habitada, que es diu l'Espà. Aquí hem tornat a canviar l'aigua de les cantimplores i a més, m'he mullat el cap i la cara, perquè ja tenia molta calor. Ja feia estona que tenia molta calor i aquesta refrescada m'ha anat de conya, per continuar. A més, mentre estàvem a la font, una senyora del poble ens ha saludat i ens ha dit que l'aigua d'aquella font venia del Pedraforca, per lo que hem fet conya que ara si, amb aquesta aigua segur que arribàvem en un tres i no res.

Però encara ens faltava per conèixer un altre poble; Sorribes, on hem jugat una mica amb l'aigua de la font, mullant-nos els uns amb els altres. Quedava poc i la moral pujava. Això si, ha tornat a venir una bona pujada. Els darrers metres fins a Gòssol han sigut d'una pujada emprenyadora i constant. Mentre pujava, veia allà dalt el Coll del Cap de la Creu, des d'on ja es veu Gòssol al fons., amb el seu castell en un collet a l'esquerra.

Mentre arribava a aquest coll, he sentit un fort dolor, molt agut, a la zona lumbar, que m'ha fet bastant de mal. Crec que te a veure amb unes molèsties que sento a la cama esquerra i que crec obeïxen a un pinçament dels nervis. Potser fins i tot hauré d'anar al metge, perquè avui diumenge a la tarda, encara em molesta al caminar.

Finalment hem arribat a Gòssol, concretament a les 15,20 de la tarda.

Hem anat directament a un bar, ens hem segut a les taules, però abans de prendre res, el Víctor ens ha demanat d'anar al bar de la plaça, perquè allà estava l'autocar. Aquí hem quedat malament amb la mestressa del bar, que s'ha quedat amb un pam de nassos, però val, no passa res.

A la plaça del poble, ens hem segut a la terrassa d'un bar a dinar. Jo portava una llauna de tonyina i barretes de pa, perquè últimament veig que quan toca dinar, que d'entrada tinc gana, l'entrepà no m'entre, per lo que avui he canviat a això, la llauna i fruita.

M'he pres una clara i tota la fruita.

Doncs un altre etapa acabada. Avui ha anat força be, perquè tampoc hem patit massa calor. Hi ha hagut la forta pujada del principi, però després hem anat tirant força be, per lo que ara ja toca esperar la següent etapa, que suposo no serà ja fins al mes de Setembre.

De tornada, l'autocar m'ha deixat a Viladecans.

Hem fet 19 quilòmetres.