12 Desembre 2004, LA RUTA DEL FERR

RUTA DEL FERRO

Avui, l'Elvira, el Gerard i jo hem fet una excursió que tenia ganes de fer. Es tracta de la “Ruta del FERRO”. Aquesta ruta forma part de les denominades “vies verdes”, que son antics traçats de tren, on ara ja no queden ni les vies, però que s'han reciclat com a vies verdes, camins per vianants i ciclistes (només). Son camins condicionats per caminar, amb bancs per descansar, papereres, zones de pic nic, etc.

la Ruta del FERRO, va des de Ripoll, fins el carregador de Toralles, una mica més amunt de St. Joan de les Abadesses. En total, 12 quilòmetres d'anada i altres 12 de tornada.

La història d'aquesta ruta, fou un tren que a principis del segle XX funcionava entre aquestes dues estacions, per transportar FERRO que s'extreia de les mines de la zona. A partir del moment en que el FERRO es va esgotar, el tren va anar perdent funcionalitat, fins que, finalment, el van eliminar.

A Espanya, segons he llegit, hi ha més de 7.000 quilòmetres d'aquestes vies. Es bo que es dediquin a a activitats esportives que, a més, son gratuïtes.

Per fer-la, ens hem aixecat a les 05,30 del mati, per anar fins a l'estació de Sants, ja que el tren que volíem agafar sortia a les 07,00. l'Elvira, ahir, dissabte, va preparar sis entrepans, dos per cada un de nosaltres, un per esmorzar i l'altre per dinar.

També ahir, vam anar fins al DECATHLON, on vaig canviar la meva caçadora, perquè m'entrava aigua quan plovia. Me'n vaig comprar un altre molt bona. També vam aprofitat perquè l'Elvira també es comprés una, ja que ella hagués anat amb anorac, i no es correcte que no vagi ven preparada.

Sobre les 06,40 hem deixat el cotxe al aparcament de la estació de Sants i hem entrat a comprar els bitllets del tren.

A les 07,00 en punt, doncs, hem agafat el tren en direcció Ripoll.

El tren anava ple de gent, principalment joves, que anaven a la neu, amb els seus esquis i planxes. Molta joventut, es cert.

Durant el trajecte, al nostre costat estaven uns nois que anaven a esquiar que, faltant poc perquè arribéssim a Ripoll, s'han fet uns porros.A les 08.55, amb una puntualitat quasi Suïssa, hem arribat a Ripoll. El primer que hem fet ha sigut entrar a la cafeteria de l'estació d'autobusos a esmorzar. Ens hem menjat un dels entrepans que ha preparat l'Elvira. Hem demanat unes cerveses i un tallat. Allà mateix m'han indicat per on s'anava al camí.

Seguidament, hem començat la caminada. El trajecte es suau. Consta d'uns 12 quilòmetres, fins passar St. Joan de les Abadesses. Passem, en primer lloc, pel mig d'un bosc, preciós, ja que, com estava mullat per la pluja d'aquests dies, estava tot el camí ple de fulles dels arbres.

Després hem passat per uns camps, on ens hem trobat amb moltes vaques pasturant tranquil·lament. Hi havia també vaquetes, molt petites.

Durant la caminada, ens hem trobat amb molta gent, caminant o anant amb bicicleta. A mig camí, he hagut d'aturar-me i posar-me vaselina als peus, perquè encara no estic curat del tot de les butllofes que hem van sortir fent la travessa del Garraf, i m'han fet una mica de mal.

Sobre les 13,00, més o menys, després d'haver arribat fins el final de la ruta, hem girat cua, fins a la zona de St. Joan, on hi han una gran esplanada, amb zona de pic nic, on hem dinat l'entrepà de truita de patates que ens ha fet l'Elvira.

Després de dinar, hem continuat el camí de retorn. A partir d'aquest moment, el Gerard ha patit dels peus. Se li han fet unes petites llagues, que l'han complicat molt el camí de tornada. Ens hem hagut d'aturar diverses vegades.

Finalment, però, sobre les 16,15 hem arribat a Ripoll, a punt per agafar el tren de les 16,39, que venia de Ribes de Fresser.

Abans, hem pres uns tallats a la mateixa cafeteria del matí, on, a més, hem comprat cafè, perquè realment, el tenen molt molt.

A l'hora en punt hem agafat el tren. Però l'aventura encara no havia acabat. A la mateixa estació de Ripoll, ha pujat un home begut, borratxo perdut, que l'ha tingut amb el revisor. S'ha posat tant insuportable, que a l'estació de Torelló l'han vingut a buscar els mossos d'esquadra. Es una pena quan la beguda pot amb les persones.

A les 19,30, hem arribat a casa, molt contents i amb ganes de fer més sortides.