CAMINADA INTERNACIONAL DE BARCELONA, 2008

11 d'Octubre 2008, BARNATRESC, CAMINADA INTERNACIONAL DE BARCELONA

CAMINADA INTERNACIONAL DE BARCELONA

Avui he participat en la Caminada Internacional de Barcelona, dins del programa del BARNATRESC. Es una caminada que forma part d'una organització d'àmbit internacional, que organitzen diverses caminades en ciutats de tot el mon. El CIB, està dins de la IML, les inicials en anglès del mateix títol, que es la organització internacional que organitza caminades per tot el mon. Per exemple, s'organitzen caminades a Israel, Bèlgica, Gran Bretanya, França, Alemanya, dins d'Europa, però també a altres continents, com a Àsia, Amèrica, etc.

Ja l'any passat em vaig apuntar, però ara no recordo què em va impedir d'anar-hi, perquè fins i tot tenia pagada la quota de participació.

El punt de sortida ha sigut el parc de la Trinitat, a l'altre punta de Barcelona, i l'hora prevista era les 07,00, per lo que he tingut que anar amb el cotxe, perquè els horaris del transport públic no m'anaven prou be. He arribat be de temps, però amb certs nervis, perquè no trobava aparcament. He deixat el cotxe en un lloc prohibit, i tenia por que se'l emportés la grua, però ja dic, no en trobava. No he volgut que l'Elvira vingués a acompanyar-me a aquelles hores.

A primera hora feia bastant fred. A la cua que s'havia organitzat per agafar els autocars es notava certa rasca. Érem uns 6 o 7 autocars.

He muntat a l'autocar número tres. Ha sigut molt curiós com, un cop dins i segut al meu seient, he sentit aquella olor que em recordava quan anava a l'escola de Sant Ferran, es a dir, amb 9 o 10 anys. A les 07,15 ens hem posat en marxa, encara de nit, fins passar la població d'Òrrius, concretament a un lloc que es diu el Coll de Sant Bartomeu. Allà ha començat la caminada. Eren les 08,00 en punt del matí, i aquell lloc era un formiguer de tanta gent que hi havia, ja que ens havíem trobat els tres primers autocars pràcticament al mateix temps.

Aviat m'he donat compte de la quantitat d'estrangers que han participat. Gent de Bèlgica, l'Alemanya, francesos. Fins i tot n'hi havia un dels Estats Units d'Amèrica, que semblava un ex combatent d'alguna guerra, per els escuts cosits a la seva motxilla.

El camí ha sigut molt plàcid i fins i tot he pensat que seria fàcil de fer-lo amb la bicicleta.

El primer control l'hem tingut a les 08,45a la Roca de'n Toni, als 4,5 quilòmetres. Ens han donat aigua i barretes energètiques.

Hem continuat per la pista, en molt bon estat, en una ruta molt plana.

El segon control, l'hem passat a les 09,20, a un lloc que es diu El Mirador de la Cornisa, als 8,10 quilòmetres. Aigua i xocolates.

El temps era bo, el sol no acabava de sortir i la temperatura fresqueta, per lo que continuava amb el polar posat. El meu pas, en general, era bastant ràpid i he avançat a moltes persones. A mi també m'han avançat, però poques.

A les 10,00 he arribat al tercer control, a un lloc nomenat El Coll de la Font de la Cera, en una cruïlla a la carretera. Aigua i barretes energètiques. Aquí ja portàvem quasi 12 quilòmetres. A partir d'aquest punt i durant 2 quilòmetres, hem tingut una bona pujada d'uns 225 metres de desnivell. De fet m'he aturat un parell de cops a descansar alguns minuts. Era normal, perquè en tot l'itinerari no m'he aturat a descansar res. El temps just als controls per marcar i beure aigua i seguir caminant.

A dalt de tot d'aquesta pujada hi ha el Turó de'n Galceran, crec que el punt més alt de tota la caminada.

Sobre les 11,17 hores hem arribat al quart control al Coll de Montalegre, als 16 quilòmetres. Aquí ens han donat una ampolla d'AQUARIUS, una beguda energètica molt bona i trossos de taronges.

Ara ja pràcticament era tot baixada i ha començat un tros bastant lleig, ja que hem entrat a Santa Coloma de Gramenet per una zona bastant lletja. Era una urbanització, on hi havia un cartell que deia que si algú volia comprar alguna casa, que abans preguntés si era legal.

A les 12,30 he arribat al cinquè control a un lloc que es diu Coll de les Ermites, als 22 quilòmetres. Aquí he begut aigua. Després ja tot baixada, bastant pronunciada, fins a la arribada final, al Complex Esportiu de la Trinitat Vella.

Aquí m'ha cridat l'atenció el tema de la distància, ja que, segons la organització i tota la informació disponible sobre la caminada, te una distància de 30 quilòmetres, però a mi m'ha sembla que he anat molt ràpid per tanta distància. Sobretot, per exemple, la part final, des del Coll de les Ermites fins al final, que segons els cartells faltaven 8 quilòmetres per el final i jo els he fet en una hora. Em sembla massa ràpid, sincerament.

En qualsevol cas, he fet els 30 quilòmetres en 5 hores i mitja, es a dir, que em surt una mitja de 5,45 quilòmetres per hora. Ja dic, em sembla massa, però val, això es el que es.

En definitiva, m'ha agradat molt participar-hi i formar part d'aquesta iniciativa internacional. No crec que pugui anar a caminar al estranger, però ja em conformo en fer-ho aquí.