08 Novembre 2009, MARXA DEL GARRAF, cua a la sortida
MARXA DEL GARRAF
Avui he participat en la Marxa del Garraf, organitzada per la UME. Em feia bastant de respecte i dubtava de fer-la, perquè es molt dura, però mira, finalment em vaig decidir i em vaig inscriure.Gràcies a la fantàstica esposa que tinc, a les 05,40 de la matinada ja estava davant de l'Ajuntament de Gavà, lloc previst per la sortida i l'arribada.
A aquesta hora feia un fred d'aquells que dius “que pela”, però es que, a més a més, feia molt de vent.
Durant tot el dia, el vent ha sigut el vertader protagonista, perquè ha bufat molt fort, accentuant la sensació de fred.
A les 06,00 en punt del mati, han llençat un coet com a senyal de començament de la marxa. Com que he arribat aviat, estava més o menys dels primers. De fet, m'han marcat a les 06,08.
Molts participants ho feien corrents, gent, lògicament, amb molta preparació. Per exemple, l'Albert, de La Caixa, era corredor. Avui dilluns l'he trucat i m'ha dit que estava fet pols, de l'esforç. Sobretot, el que més l'ha perjudicat, com a tots, ha sigut el vent. No obstant, m'ha dit que ha arribat sobre les 13,00 h., lo que està molt be, comparat, amb mi, per exemple, que he arribat a les 17,24 h.
Al poc de començar, m'he trobat amb el José Víctor i la Paquita. Estaven aturats, esperant al Víctor. Jo he continuat, perquè no volia quedar-me al darrere.
Al poc de sortir, ja han començat a aparèixer les fortes pujades. Hem començat a caminar per el mateix bosc que agafem quan fem la sortida de Montserrat.
Hem estat pujant durant els primers 9 quilòmetres, fins a arribar a Campgràs. La pujada ha sigut bestial, ja que amb aquesta distància, hem pujat uns 550 metres. M'he tingut que aturar diverses vegades, deixant passar gent. Clar, no te res a veure les sortides que fem el grup de senderisme. La Marxa del Garraf puntua a CCCR, que vol dir, campionat de Catalunya de Caminades de Resistència, es a dir que aquí venen, quasi, professionals. De fet, els primers arriben en poc més de 4 hores.
A aquest primer control de Campgràs, als 9 quilòmetres de la sortida, he arribat a les 08,30 del mati. He menjat donuts i he reposat aigua. La mitja per fer aquesta distància, que ha sigut en un 95% de pujada forta, ha sigut de 3,80 quilòmetres a la hora. En aquest avituallament, he vist que m'havia deixat el got que ens ha donat la organització, a casa, lo que m'ha anat fatal a l'hora de veure begudes calentes.
El vent bufava cada vegada més.
auto foto a El Garraf
De seguida he continuat la marxa. Ara tocava baixada, ja que el següent control el van posar a la població de Garraf, a tocar mateix de l'aigua. En aquest segon control, he arribat a les 10,00, havent fet, fins al moment, 16,37 quilòmetres. En aquest moment, portava una mitja de 4,14 quilòmetres a la hora, en total.
Aquí teníem entrepans, però jo m'he estimat més menjar-me el que m'ha fet l'Elvira, de sobrassada. El que sí he fet ha sigut, veure un bon trago de vi, d'un porró que corria per allà. D'aquest detall del porró, s'ha encarregat en Josep Maria, ex president de la entitat.
Després ha tornat a venir una bona quilometrada, en pujada, ja que en sis quilòmetres, hem pujat uns 350 metres. Mentre pujava, m'he trobat al José Víctor que estava descansant, posant-se crema per el sol. Ens hem saludat i ja a partir d'aquí, he caminat amb ell i amb l'altre Víctor.
els dos Víctors de la UME
Aquesta trobada m'ha anat molt be, perquè en Víctor, el de la UME, m'ha dit que no hi havia samarretes de tallat XXL que es la meva, per canviar-la, ja que la que m'han donat era una L, però aleshores, l'amic de'n José Víctor, m'ha dit que justament a ell li han donat una gran, i li va massa gran, per lo que hem acordat que ens la canviàvem.
Així, xerrant, a les 11,45 h., he arribat al tercer control, a la collada de Valgrassa, on portàvem 22,78 quilòmetres, justament a la meitat de la marxa. La mitja acumulada, era fins al moment, de 4,05 quilòmetres a la hora.
En aquest control, a banda d'aigua, m'he menjat uns quants trossos de taronja, que l'he trobat molt bona, i també he agafat unes quantes gominoles, (sucre a go-go), que el cos ja m'estava demanant.
Sis quilòmetres més tard, hem arribat al control número 4, a Can Carxol. Aquí ens han donat entrepans de botifarra, per mantenir content l'estómac, de cara a la pujada que ens esperava.
En aquest control, he arribat a les 12,55 hores, quant portàvem 28,54 quilòmetres, i la meva mitja ha tornat a pujar, a 4,21 quilòmetres a la hora.
vista des del costat mateix de La Morella
Després ha vingut la part més dura del dia, la pujada a la Morella, el cim més alt del Garraf, amb 593 metres.
Del vent que feia, en un moment donat m'ha vingut a sobre un cop de vent arrossegant petites pedretes, que m'han anat a parar a la cara. Ha sigut com una perdigonada.
Aquest tros m'ha costat molt, perquè ja dic, a banda de la pujada en si mateix, que es forta i llarga, el vent era un enemic terrible. A més, aquest vent feia que la sensació de fred fos molt més acusada. De fet, en tot el dia he portat el barret i la caputxa del tallavents posada ben cordada, per evitar, en lo possible, els efectes del fred. Però es que quan he arribat a La Morella, a les 14,55 h., feia tant de vent que m'ha tret la caputxa i quasi se'm emporta el barret. Amb una ma em tenia que agafar el barret i intentar posar-me la caputxa, per no tenir fred, però no podia,degut al vent. Ja dic, aquesta ha sigut la part més complicada. A més, caminava sol, sense ningú al costat i anava molt a poc a poc, per no caure a causa del vent o de qualsevol relliscada.
Tot i així, tot arriba, i a les 15,15 he arribat al següent control número 5, a la Clota, quan portàvem 36,58 quilòmetres, portant una mitja de 4,06 quilòmetres a la hora.
Aquí les cares ja eren de més felicitat, perquè ja vèiem que ens quedava poc per arribar. Ara ja pràcticament tot era baixada, encara que, segons com es miri, hi ha baixades molt emprenyadores, com per exemple, aquesta. Hem agafat un camí que es diu Camí de la Romana, amb unes pedres bestials i amb un desnivell de consideració. També he baixat amb molta calma, per vigilar be on posava els peus.
En aquests moments ja estava molt cansat, així que sobre les 16,00 h., m'he pres el sobre de glucosa que vaig comprar a Alcanar, a la botiga de les bicicletes. M'ha sabut molt bo i crec que realment m'ha ajudat a assolir els últims quilòmetres.
A les 16,40 he arribat a l'últim control, a La Sentiu, situat als 43,05 quilòmetres. En aquest moment, portava una mitja de 4,09 quilòmetres a la hora.
Aquest darrer tros fins a Gavà, l'he fet amb molta calma. Al cap i a la fi, l'últim control el tancaven a les 18,00 h., per lo que tenia temps de sobre de fer aquests últims quilòmetres tranquil·lament. He arribat a les 17,24, amb una mitja de 4 quilòmetres a la hora, el que, sincerament, crec que està molt be. Com sempre, allà estava la meva estimada Elvira, esperant-me.
Ara, a veure si faig la propera Marxa del Garraf, de l'any que ve. Ganes, si, què vols que et digui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada