26 Febrer 2005, CASSÀ DE LA SELVA - CADAQUÉS

GR92

CASSÀ DE LA SELVA - CADAQUÉS

Avui hem fet un altre sortida amb la gent de la ume. Hem fet una etapa del GR-92, la que va de Cassà de la Selva a Cadaqués, d'uns 11 quilòmetres. Com cada vegada que l'Elvira i jo anem a caminar, hem deixat el Gerard a casa. Ja es gran i sap organitzar-se prou be per dinar i passar-s'ho molt be. Encara que això, també ens sap greu, i també ens preocupa, no fos cas que el noi pensés que no ens importa, per això el deixem sol.

A primera hora del mati, ja que l'autocar sortia a les 07,00 en punt, hem marxat corrents cap a Gavà. Això es com sempre, vull dir que sempre anem corrents, amb el temps just, encara que avui no hem sigut els últims en arribar. Hem aparcat el cotxe a l'estació de tren.

El desplaçament fins a Cassà es fa una mica llarg, ja que dura una mica més de dues hores. A més, aquest autocar era bastant estret i no hem cabien les cames prou be, encara que això no ha sigut obstacle per dormir una mica.

Durant el trajecte, hem recollit el Josep Maria, el president, i la seva dona, la Montserrat, a l'àrea de servei del Montseny.

Hem arribat al port de Cassà a les 09,30 i el primer que hem fet, abans de posar-nos a caminar, es esmorzar. Com que ja anem aprenent, l'Elvira i jo ja ens emportem coses que ens facin el desplaçament més còmode, sobretot en el tema dels queviures; abans ens emportàvem entrepans i aigua, però ara, a més, ens emportem vi, un pastis, fruita, cafè en un termos, perquè es mantingui calent. També ens hem emportat llet i ens hem pogut prendre tallats.

Després d'esmorzar i abans de començar la caminada, el president ens ha demanat un minut de silenci, en memòria de l'Àngel, el que havia sigut secretari de la ume, que va morir el passat dimecres, 23 de Febrer.

Amb l'estómac ple, hem començat la ruta que, com he dit abans, avui ha sigut molt curta. De fet, aquesta ruta comença a Roses, i va des de Roses fins a Cadaqués, d'uns 18 quilòmetres, però segons m'han explicat, quan van fer aquella etapa, com que anaven sobrats, van fer sis quilòmetres més i van arribar a Cassà. Per això avui ha sigut tant curta. Aquesta caminada comença de seguida amb una forta pujada, d'uns 300 metres. Aquest tram ens porta fins el cim més alt del cap de creus, camí recuperat des de l'any 1997.Aquest desnivell es fa amb molt poca distància, per lo que resulta bastant cansada de fer. No obstant, l'Elvira i jo, encara que hem hagut de descansar una mica, ho hem aguantat prou be. Jo crec que a mida que anem caminant, anirem agafant més fons i aguantarem millor.

Un cop arribem dalt del turó, la caminada transcórrer per un camí molt agradable, molt ben arreglat i fàcil de fer. Es diu “ Mas de Bufadors”. Es un tros llarg, però d'una vista extraordinària.

En unes tres hores, aproximadament, hem arribat a Cadaqués, sobre les 13,30.

A mida que t'acostes a aquest poble, veus lo meravellós que es. Es simplement, preciós.

Totes les cases blanques i no hi ha edificis massa alts. Crec que, en l'aspecte urbanístic, ho han fet molt be. Inclòs ens ha agradat veure com algunes cases, totes blanques, tenen, en canvi, la fusteria de portes i finestres, blaves. Portes i finestres de color blau, que combinen molt be amb el blanc de les parets.

Quan hem arribat a Cadaqués, el Néstor, que es qui s'encarrega del tema de senderisme, ens ha dit que ens trobaríem allà mateix al cap de dues hores, lo que significava que cadascú s'ho moltes com volgués pel dinar. Aleshores, l'Elvira i jo hem buscat un bar, davant mateix de la platja, per menjar els nostres entrepans. Perquè no ens cridessin l'atenció pel fet de portar-nos els entrepans nosaltres des de casa, hem demanat cerveses i alguna cosa per picar una mica. Com a veïns de taula, teníem una gent que pels comentaris que feien, semblaven rics, ja que parlaven de diners, cases, inversions, ets. Nosaltres, en conya, però prou fort perquè ens sentissin, fèiem broma sobre cases que tenim de molts diners. Teníem aquell to de veu típicament madrileny.

Després de dinar, hem anat a passejar pel poble, que com he dit abans, es preciós. Hem fet algunes fotografies.

A les 15,15, hem pujat a l'autocar per tornar a casa. El viatge ha sigut pesat, ja que hem arribat sobre les 18,15.