26 d'Abril 2009, GR 175, PUIG REIG - ST. JORDI DE LLOVERES
26 d'Abril 2009
GR 175
Avui he participat en un altre caminada per la ruta de les ermites, amb la gent de la UME.
Aquesta vegada, en lloc d'anar amb l'autocar, hem anat en dos cotxes fins al lloc on acabàvem la ruta, St. Jordi de Lloberes, i des d'allà, en dos taxi, hem anat fins a Puig – Reig, on començàvem i on vam acabar la darrera vegada.
Abans de començar a caminar, hem esmorzat, perquè ja eren les 9,30 del mati i teníem gana.
Després de travessar el riu Llobregat, ve una bona pujada, que m'ha fet descansar un parell de vegades. La pitjor part d'aquesta pujada està als 1,5 quilòmetres després de Puig – Reig, on en 500 metres de distància, hem de pujar-ne 100, que sembla poc, però es bastant dur.
Després ha arribat el moment més divertit de la caminada, que es troba al quilòmetre 4,20, que es travessar la riera de Merles. Venia amb molta aigua, per lo que ens hem tingut que treure els mitjons i les botes i travessar-la. L'aigua estava gelada. Menys mal que aquesta vegada no s'ha caigut ningú al riu, perquè hagués agafat una pulmonia.
Avui, per sort, m'he trobat be dels peus. També es cert que la distància caminada no es gaire forta (17 quilòmetres), però be. Només he notat una petita molèstia al entrecuix, perquè portava els pantalons de senderisme d'hivern, ja que deien que les temperatures baixarien i que potser fins i tot plouria. Després ja no l'he notat més.
Després de la riera, venen dos quilòmetres de pujada, amb un desnivell de 275 metres. No es tant fort com l'altre, però també he afluixat la marxa. En aquesta distància, hem passat per les ermites de la Mare de Déu de Pinós, St. Pau de Pinós (pujada) i St. Amaç de Pedrós, (baixada) i un altre cop pujada, 100 metres de desnivell en 1 quilòmetre, fins a arribar al final de l'etapa, a St. Jordi de Lloberes, on teníem els cotxes.
Abans de marxar, hem menjat els entrepans que portàvem per dinar, i sobre les 15,15, ja hem agafat els cotxes per tornar cap a Castelldefels.
La sortida, molt agradable. No se qui deia que ha sigut una etapa on els sentits, especialment, la vista i l'olfacte, n'eren els protagonistes, perquè les vistes, esplèndides, però també molt agradable ha sigut caminar al costat de tantes plantes aromàtiques, com la farigola o la lavanda.
També ens ha agradat veure unes orquídies salvatges, molt petites, trobades per en David. Els camps verds, amb tota mena de colors ha sigut, ja dit, molt bonic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada