26 d'Abril 2008, GR 92, AMPOSTA - ULLDECONA

Avui, amb el grup de senders de la UME, he participat en la marxa de la darrera etapa del gr 92, la que va d'Amposta fins a Ulldecona, travessant el massís del Montsià.

Tenia ganes de fer-lo, perquè tenint l'apartament a Les Cases d'Alcanar, es una excursió que algun dia podrem fer l'Elvira i jo.

A les 06,30 l'Elvira m'ha deixat a la estació de tren de Castelldefels, on havíem quedat tots. Tothom s'ha posat molt content de tornar a veure'm. Es una gent molt agradable.

Hem sortit amb un mini bus, una mena de furgoneta de 15 places (totes ocupades, érem 15), a les 07,50 del mati. En un vehicle tant petit no hi ha lloc ni per les motxilles. A les 08,35 hem arribat a Amposta, i abans que res, lògicament, hem anat a esmorzar a un bar. Jo m'he menjat l'entrepà que m'ha fet l'Elvira i he demanat una cervesa sense alcohol i un tallat. També he posat sobre la taula les galetes que m'ha comprat l'Elvira per compartir. No se qui deia que aquest grup te una identificació esporàdica i no escrita, i es el fet que tothom, o quasi, porta coses per compartir de menjars o begudes.

Sobre les 09,20 hem sortit del bar, però abans de començar pròpiament la caminada, com es també costum en aquest grup, hem tardat una bona estona per trobar la sortida, caminant amunt i avall. Després de molt buscar, l'hem trobat.

Lo primer que hem fet ha sigut seguir pel costat dret d'un dels canals del riu una bona estona, fins que hem anat a creuar la carretera nacional 340, i hem iniciat el camí que ens portaria a Ulldecona.

Aviat el camí es fa bastant dur de pujar. Jo per pla em defenso bastant be, però aquestes pujades em maten. A més, avui ha sigut un dia de molt de sol i molta calor, i jo anava cada vegada més aclaparat, per la calor, per el sol que hem queia a sobre, ja que no portava cap gorra, i per els pantalons que portava, que eren llargs no elàstics, per lo que a l'hora de alçar les cames per pujar la muntanya, no em donaven joc i no em permetia alçar la cama correctament.

A mitja pujada, un dels companys, en Francesc. no ha pogut més. Aleshores, en Víctor, que d'alguna manera es el responsable del grup, s'ha anat amb ell, a buscar el bus i no ha pogut seguir caminant. Ens hem trobat amb ells a Ulldecona.

Sobre les 12,30 h., hem arribat a la font de'n Burgà, ja a 430 metres d'alçada. Menys mal que hem trobat aquest oasi, perquè jo ja estava molt cansat i amb molta calor i molta sed. D'aquesta font raja un minúscul raig d'aigua, ja a ran de l'aigua de la bassa, es a dir, que fer agafar aigua has de posar l'ampolla quasi al mateix nivell que l'aigua embassada, però com deia en Víctor, si ho hi ha cap cartell indicant que l'aigua no es potable, es pot veure tranquil·lament. Dins la bassa, a més, viuen cap grossos o sigui, que te que ser bona. Jo vaig omplir-me les meves dues ampolles i en vaig veure molta, i no m'ha passat res. Fins i tot vaig submergir el cap dins la bassa, per mullar-me tot el cap i el coll. La veritat es que aquest lloc es preciós per venir-hi un dia a esmorzar amb la família.

Uns nois de 12-13 anys, van arribar-hi amb les seves bicicletes des de Sant Carles, o sigui que el camí deu ser bastant bo. No crec que acceptin fàcilment arrossegar les bicis massa estona.

Quan vam estar descansats, vam re iniciar la caminada. Tornà a haver-hi un bon tros de pujada fins el següent punt important, que es el Mas de Mata Redona, situat a 575 metres d'alçada, situat a uns 25 minuts de la font.

Després d'aquest lloc, el gr 92 passa per un dels millors llocs de tot aquest sender: la Foradada, a 671 metres. Però aquí em vaig despistar. Quan vam arribar a la bifurcació que t'hi porta, que només està a 275 metres de distància, vaig veure a alguns companys estaven descansant, però no me'n vaig adonar que el que realment estaven fent era esperar a alguns que van decidir anar fins a la Foradada. Entre mi fins i tot vaig enfadar-me una mica, pensant que passar per allà i no anar-hi era una mala jugada, però tot seguir vaig recordar que deien que el xofer volia marxar a les 16,00 i que fèiem tard, o sigui, que em vaig quedar sense veure aquell espectacle, ja que després, els que hi havien anat, ens van explicar les meravelles d'aquell lloc, la gran vista que hi ha des de allà. En fi, ja hi aniré un altre dia amb l'Elvira quan estiguem a Les Cases.

La baixada es va fer bastant dura, perquè el desnivell fou molt pronunciat, amb moltes pedres que dificultaven la caminada. En dues o tres ocasions, quasi em vaig torçar els turmells.

Baixant, vam passar per el Mas del Comú, a 525 metres, on per cert, vam veure uns quants toros pasturant per allà.

Va arribar un moment en que estava realment “tocat”, de tanta calor. Semblava que m'havia marejat i en un moment donat, vaig notar com el meu cos em portava cap a una banda del camí, com si caminés sol. En un moment que vam seure per descansar, em trobava bastant malament. Mai havia tingut aquesta sensació de no ser capaç de continuar.

La baixada fou molt ràpida, massa, i tot perquè teníem el compromís aquell del xofer. Li vaig dir a un del grup que en una sortida així no es pot filar tant prim, perquè poden passar moltes coses. Aquella velocitat era excessiva, (i perillosa).

Abans d'entrar a Ulldecona, vam passar per aquells camins que vaig fer l'any passat amb la bicicleta des de Les Cases.

A les 16,35 vam arribar on ens esperava en Víctor, precisament a l'altre banda del poble. Allà vam dinar, o van dinar, perquè jo, tot i la molta gana que portava, quan va arribar el moment de menjar, no vaig poder. Estava massa cansat.

Després de dinar, vam anar fins al monòlit dedicat al gr 92 i ens vam fer unes fotografies. També allà, fou quan en Víctor va obrir unes ampolles de cava per celebrar haver acabat aquest sender.

La tornada, tot i la pressa del xofer, la va fer per la carretera, fins al Vendrell, on vam entrar a l'autopista de la costa.

Em va agradar molt, en un moment donat, en que en Víctor va dir, en públic, que estava molt content que jo hagués anat un altre cop amb ells. Es molt bona persona.

A les 19,40 vam arribar a Castelldefels, on em va venir a buscar l'Elvira.