27 Novembre 2005

Avui he participat en la MATAGALLS-GRANOLLERS, de 40 quilòmetres. Durant aquests darrers dies, he entrenat força al gimnàs pensant amb aquesta sortida, encara que, com després he pogut comprovar, ha sigut tant dura que, tot i l'entrenament, m'ha costat molt. Fins i tot avui, dilluns, dia 28-11-05, quan escric, tinc moltes agulletes a les cames i em noto una mica de ferida als peus, com unes petites butllofes.

En tot cas, lògicament, si no hagués anat al gimnàs i no tingués aquesta preparació, encara m'hagués costat més, o, simplement, potser m'hagués obligat a abandonar.

Espero que no em perjudiqui a partir del proper dissabte, dia 03 de Desembre, perquè continuaré amb el Camí de Sant Jaume.

Em vaig despertar a les 04, 00 de la matinada. La nit anterior, vaig anar-me'n a dormir sobre passades les 12,00 de la nit. Fins i tot li vaig demanar a l'Elvira que em donés una pastilla per dormir, perquè sempre em passa el mateix, que quan m'he d'aixecar tant aviat, per alguna excursió o viatge, encara em costa més dormir, em poso nerviós i no dormo.

A les 05,15 arribava a l'estació d'autobusos de Granollers, des d'on sortien els autocars que ens portarien al punt de sortida, a Sant Marçal, al peu mateix del Matagalls.

El dia abans, havia llegit a un diari de Granollers, que hi havien apuntats 600 participants, i em va estranyar, quan vaig arribar, la poca gent que hi havia, sobretot, comparant-la amb la Marxa del Garraf, on sí que participen 600 persones.

Quan vaig arribar a l'estació, potser era el 15 o 20, o sigui que amb tota seguretat, agafaria el primer autocar. Només d'arribar, vaig entregar el comprovant de la caixa, conforme havia pagat la inscripció, de 14 euros, i em van donar el “full de ruta”, amb un planell, un apartat on anirien segellant el meu pas pels controls, i un tiquet per l'esmorzar.

A les 05,45 en punt, l'autocar es va posar en marxa.

Pel camí, com que el veí de seient es va posar a menjar-se un entrepà, em va agafar gana, i també em vaig menjar un dels que portava, de formatge. O sigui, que a les 06,00 del matí, i menjant-me un entrepà.

A les 07,00 en punt, vam arribar al punt de sortida, es a dir, a Sant Marçal. Feia molt de fred, no se la temperatura, però molt.

Encara era de nit, i jo no portava lot, per tant, vaig anar seguint gent que sí que en portava, per vigilar on posava el peu.

Des del mateix moment que vam començar, la pujada es va fer molt dura, molt empinada. Hores més tard, en un missatge, li deia a l'Elvira que potser era la sortida més dura que havia fet, i potser ara, 30 hores després d'haver-la acabada, puc ratificar-ho, per les agulletes que encara tinc i que al llarg del dia d'avui m'han fet mal.

La distància que separa Sant Marçal del Matagalls, 4.265 metres, amb un desnivell de 582 metres, la vaig fer amb una hora i mitja. Va ser una pujada molt forta. Vaig haver de deixar passar moltes persones, perquè arribava un moment en que no podia més, de lo empinada que era.

Sobre les 08,30 vaig arribar al Matagalls, i aleshores fou quan se'm van passar tots els mals i tots els patiments; l'espectacle del paisatge, des d'aquell punt de Catalunya, es espectacular. Vam tenir la sort que el dia era clar, sense núvols. Des del cim, podíem veure les muntanyes del Pirineu, plenes de neu, amb un blanc meravellós, intens, tocat amb els primers rajos de sol del dia.

També, cal esmentar el fred que feia, acompanyat de molt de vent.

Al cim del Matagalls, em van donar dos gots de brou calent, molt bo.

A partir d'aquest moment, vam afrontar un altre problema, que es la baixada. Si les pujades son fortes, les baixades son perilloses pels genolls, perquè es fa molt d'esforç en aquest punt del cos. En les baixades, els genolls pateixen molt.

A més, en aquestes altituds, hi ha moltes zones plenes de pedres soltes, i hi ha que vigilar molt on poses el peu, perquè es pot torçar i prendre mal.

La baixada fins a Coll Formic, on hi havia el primer avituallament, te una distància de 3.700 metres, amb un desnivell de de 552 metres.

Aquest lloc de Coll Fornic, es on surt l'emblemàtica Matagalls -Montserrat, marxa que encara no m'he decidit a fer, per la seva llargada, de 84 quilòmetres.

També esmentar que a Coll Formic, va començar l'altre sortida organitzada pel mateix centre, anomenada “LA SEMI”, de 20 quilòmetres.

El segon avituallament el van situar a El Parany, al quilòmetre 15,800 des de la sortida, un lloc molt a la vora del Tagamanent, aquella muntanya mítica que anava quan era petit, amb els minyons escoltes de Gràcia. Recordo que allà dalt, hi havia un cementiri, i rascant la terra, trobàvem ossos.

En aquest avituallament, ens van donar un entrepà de botifarra, molt bo, a banda de fruites, begudes, etc.

Fou aquí, quan vaig treure les “pistoleres” de la motxilla. Les pistoleres es un artefacte, per portar dos bidons d'aigua als dos costats dels malucs, com porten les pistoles els “caw boys” de les pel·lícules americanes. Vaig decidir posar-les dins la motxilla a la pujada, perquè no em molestessin al caminar. Això ho vaig comprar per tenir sempre aigua a ma, perquè quan la porto dins la motxilla, soc capaç de passar sed, abans d'aturar-me, treure'm la motxilla de l'esquena, obrir-la, treure l'aigua, tornar-la a guardar, etc. així, quan tinc sed, simplement la trec del seu lloc, caminant, i veg.

El tercer avituallament, estava situat a un lloc que es diu Pla Batalla. Per arribar-hi, vam travessar un magnífic bosc molt verge. Per un moment, em va recordar la ruta del camí de Sant Jaume, abans d'arribar a San Juan de Ortega. També aquí hi va haver molta pujada i també vaig haver de deixar passar gent, perquè no podia.

He comprovat que en rectes, vaig molt ràpid, que avanço gent, però que en les pujades, em costa molt, tot i l'entrenament al gimnàs i a altres caminades.

En aquest bosc vaig veure uns bolets molt grans, que ningú va agafar.

A partir d'aquí, el camí va ser tot de baixada i el feia bastant ràpid. Vam passar pel quart control, a Llerona i el cinquè, a Corró, abans d'arribar a Granollers. Vaig arribar a les 16,15, després de 9,15 hores de caminada.

Si fem una comparació amb la Marxa del Garraf, en que per fer 45 quilòmetres vaig trigar 9 hores i 43 minuts, en aquesta, de 40 quilòmetres, segons una simple regle de tres, ho tenia que haver fet en 8 hores i 38 minuts, i no amb 9 hores i 15 minuts. Es a dir, 35 minuts més. Però clar, es que aquesta sortida d'avui, tot i que la Marxa del Garraf també es molt forta, es que aquesta encara ho es més. A banda d'això, no se si es pel poc temps que vaig dormir, o per la pastilla que em vaig prendre, o potser per la forta pujada, però la veritat es que em vaig notar molt cansat, molt més del que em pensava. Sort que a Coll Formic, en un dels bidons d'aigua em vaig posar una pastilla de magnesi, i després un altre, i em sembla que em va ajudar, perquè aviat em vaig trobar millor.

Ja arribant a Granollers, vaig començar a notar que potser tenia alguna butllofa al peu dret, perquè començava a fer-me mal.

Al local del centre excursionista de Granollers, de record em van donar una mena de petita motxilla. Vaig menjar una mica de coca i beguda.

l'Elvira, em va venir a buscar amb el tren. Com que vaig tenir prou temps fins que ella arribés, a les cinc de la tarda, abans d'anar a l'estació a recollir-la, vaig poder canviar-me de roba i posar-me'n de seca, perquè la que duia estava tota xopa de la suor.

Be, doncs res més, un altre marxa, de 40 quilòmetres a les meves esquenes.

I dic jo, quanta gent hi ha, de 51 anys, a la vora de 52, que fa aquestes caminades i aquests entrenaments al gimnàs? Poca, poca.