28 d'Abril 2007, RIBES DE FRESSES - NURIA

RIBES DE FRESSER - NURIA

El passat cap de setmana, amb els meus germans i l'Elvira i el Gerard, vam fer una excursió a Núria. Cotxe fins a Ribes, i cremallera fins a Núria.

Després, el mateix diumenge, o dilluns, per Internet vaig arribar a una pàgina d'una associació que es diu AMICS DE NÚRIA, mira quina casualitat!. I entre les coses que fan, organitzen un camí semblant al de Sant Jaume, però en aquest cas, es diu Camí de Montserrat a Núria. Al llegir-lo, vaig veure que tenien la descripció d'aquest camí per trams, per lo que de seguida vaig pensar amb la possibilitat de fer algunes etapes. Aviat em va arribar la oportunitat, ja que vaig haver d'anular una sortida que tenia previst fer del camí de Sant Jaume, sortint de Lleó i arribant a Oviedo, perquè justament en aquests dies de pont, ( s'acosta l'u de Maig), ve a veure'm en J.M. Santander, de Madrid i clar, no era qüestió de plantar-lo un altre cop, com vaig fer el passat mes de Desembre, quan m'acostava a Galícia.

Així que vaig treure tota la informació i, dissabte, cap a Núria!.

M'he aixecat a les 05,45, per anar be de temps. Després de preparar-ho tot, he agafat el cotxe i l'he deixat a l'estació de Viladecans, per, des de allà, agafar el tren de rodalies, fins a l'estació de Sants, per prendre el tren regional que va a Ribes. He agafat aquest tren a les 07,57 del mati, per una mala informació a la xarxa, ja que la meva intenció era agafar el primer tren i per Internet veia que aquest era el primer. Però ja veus com funciona la RENFE, que després de comprar el bitllet d'anada i tornada a Ribes, fent a les 07,15 del mati una cua que deu ni do, m'han donat un horari i allà deia que hi ha un tren que surt a les 07,00, que es justament el que m'hagués agradat agafar, perquè sempre, es millor que et sobri temps, i més en una sortida com aquesta, difícil i que no havia fet mai.

A les 10,25 he arribat a Ribes, i després de prendre'm un tallat i una pasta, he començat la caminada, a les 10,45.

He hagut de trucar a l'Elvira perquè em guiés, perquè em pensava que m'havia deixat les notes que m'havia imprès, per seguir la ruta, a casa, o al cotxe. Sort que després les he trobat. Es tracta de l'explicació per trams, de l'associació AMICS DE NÚRIA. En una primera parada per posar-me be la motxilla, se'm han trencat els auriculars del telèfon, o sigui que m'ha deixat sense escoltar música. Els havia deixat sobre un mur de pedres, a al agafar-los, els he estirat i s'han trencat.

Tal i com em pensava, només sortir de Ribes comença una forta pujada que, excepte en moments puntuals, ja no deixaria fins el mateix Monestir de Núria.

La primera part de l'excursió, ha sigut anar fins el poble que es diu Batet. S'agafa sortint de Ribes, direcció Queralbs, seguint la carretera, i al poc temps, s'agafa una desviació a l'esquerra, que puja moltissim, que en una mica més de trenta minuts, el porta fins a Batet, un poble molt petit, de totes les cases de pedra. Al cap d'uns quants minuts de deixar aquest poble, es camina, pujant, per entre el bosc. M'ha semblat fins i tot que en un moment donat, m'havia perdut, però no em preocupava, perquè la ruta era senzilla: arribar fins a Queralbs. Més endavant, s'agafa una carretera local, en aquest cas, de forta baixada que, després de passar pel costat d'unes mines, et porta un altre cop fins a la carretera de Ribes a Queralbs. Abans d'arribar a aquesta població, et trobes un camí a ma esquerra, que indica, solemnement, “camí a Núria”.

Aquest camí també puja molt fort, i et porta fins a la plaça major de Queralbs.

Es a dir que el perfil d'aquest tram, es compon d'una forta pujada, ja que des de dalt de la muntanya que has pujat, es veu, a l'esquerra, el fons de la vall, molt avall, amb la carretera i el cremallera, i després baixes fins a trobar la mateixa carretera i, inclòs, passes per sota del cremallera. Es un gran triangle, aquest tram.

A la plaça de Queralbs, ha començat a ploure. Eren les 13,00 hores, o sigui que he trigat aproximadament, dues hores per fer aquest trajecte, d'uns 7 quilòmetres.

En aquesta plaça major, hi ha un cartell que diu: Núria, a 6.350 metres, 751 metres de desnivell, (ja en portava 308), i 3,30 hores per arribar-hi. Aquest cartell, la veritat m'ha desanimat una mica, perquè en les notes que portava dels amics de Núria, deien que podria trigar 2,30 hores, per lo que, fent els meus càlculs, em deia que potser ho faria en tres hores, però no en tres hores i mitja.

No obstant, després de trucar a l'Elvira, he decidit posar-me en marxa tot seguit. La pluja cada cop era més important, i el desnivell, fort, fort.

La veritat es que em costava molt, i fins i tot m'he aturat moltes vegades a descansar una mica, perquè no podia més. En un moment donat, una parella, jove, m'han avançat. Als pocs minuts els he avançat jo, perquè s'havien aturat a dinar al costat mateix d'una minúscula ermita.. I poc després, m'he aturat a dinar jo, perquè ja feia estona que tenia gana. He dinat al costat de la font de la Ruira. Mentre dinava, ells m'han avançat. Entre mi he pensat, que com que em costava tant de pujar, segur que ja no els tornaria a veure.

Més endavant, s'arriba a un lloc que ja fa impossible la marxa enrere: et trobes unes escales que baixen fins a la llera mateix del riu.

El que m'ha anat animant, han sigut uns cartells que et vas trobant, que indiquen el temps que portes des de Queralbs, i el que falta per Núria, i he vist que no es corresponia amb el cartell de la plaça del poble; vull dir que avançava més ràpid del que em pensava.

Després de molta estona caminant, es passa pel pont del Cremal, un pont molt antic, per travessar el riu i pujar per la seva esquerra hidrològica, (pujant el riu per la dreta). A partir d'aquest tros, el camí, a banda de la pujada, es fa difícil perquè hi ha moltes pedres. També dificultava la pujada la pluja, persistent, encara que sense tempesta.

En alguns moments puntuals, aquell lloc tant immens, em feia certa por; la soledat quasi absoluta, el soroll ensordidor de l'aigua baixant entre les roques, els salts d'aigua impressionants, la pluja, les muntanyes altes a banda i banda del riu.

Al cap de quasi una hora més tard, s'arriba a la Cua de Cavall, un salt d'aigua immens, als 1710 metres.

Durant el trajecte, hi ha uns quants refugis naturals, forats a les roques que es poden fer servir per guarir-se d'una forta tempesta, per exemple. Davant de la cua de cavall, n'hi ha un nomenat refugi de Sant Pere. Passat aquest lloc, de seguida es torna a travessar el riu, per un pont de fusta fet de taulons. A partir d'aquí es va travessant bosc. En un lloc d'aquest bosc, m'he trobat un altre cop a aquella parella. Estaven menjant patates fregides. El noi m'ha preguntat si sabia si faltava molt. L'he dit que, màxim, una hora, que es justament el que deia el pal indicatiu que acabàvem de passar. M'han preguntat si baixaria caminant, i els he dit que no, que baixaria amb el cremallera. Ells també ho faran, per por a les relliscades. Es que amb aquesta pluja, es pot relliscar molt fàcilment.

Seguidament, mentre seguia pujant, he vist a la meva esquerra, a dalt de la muntanya, el refugi que vam anar la setmana passada, lo que m'ha animat força perquè volia dir, clarament, que faltava poc per Núria.

També, una família que baixada, el noi m'ha animat dient-me que faltava poc. També ho he pogut comprovar, quan he vist que la via del cremallera, molt abaix, s'acostava a un túnel, que segurament era el que, a la sortida, arriba al Santuari de Núria.

I, efectivament, a les 15,45, he arribat al Turó de'n Riba, on hi ha una creu, dels Amics de Núria. Des d'allà, es veu, majestuós, el Santuari, el llac (desglaçat, a diferència de la setmana passada) i tot l'entorn de Núria.

En total, doncs, Ribes de Fresser – Queralbs, 2,00 hores, i Queralbs – Núria, 2,45 hores. Quasi cinc hores de pujada molt intensa, d'un desnivell final de 1059 metres.

A més, he tingut la sort que quant he arribat a l'estació del cremallera, el primer tren sortia als cinc minuts, per lo que no m'ha donat temps ni de visitar el Monestir ni res. He pujat a dalt mateix del cremallera, m'he tret la roba que portava xopa de suor i pluja, i m'he posat roba seca.

Fins i tot no he pogut ni comprar el bitllet.

També he tingut la sort que, agafant aquest cremallera de les 16,00 en punt, he enllaçat a Ribes amb el tren de les 17,29, avançant el tren que en un principi tenia previst agafar, que sortia a les 18,50 de la tarda.