18 Juny 2005

PER ELS VOLTANTS DE BESALÚ

(diu la dita popular, que a Besalú no et fiïs de ningú)

Avui, l'Elvira, el Gerard i jo, hem participat en una caminada, amb la gent de la UME.

La distància caminada ha sigut, aproximadament, de 21,700 quilòmetres.

En la visita que vam fer ahir al local, vam veure que hi ha una llista dels participants en totes les sortides, i ens va fer gràcia veure els nostres noms, amb els quilòmetres recorreguts, inclòs el Gerard. Fins ara, l'Elvira porta 101 qm., jo 156 i el Gerard, 22, sense comptar els d'avui.

A les 07,00 del matí ens hem trobat a l'estació de tren de Castelldefels. Érem en Víctor, la Teresa, la Margarida, l'Elvira, el Gerard, la Francesca, la Paqui, i jo. Hem deixat el cotxe de la Margarida i hem fet el desplaçament en el cotxe del Víctor i el meu. Amb nosaltres s'ha vingut la Margarida.

La ruta l'hem fet pels voltants de Besalú. Fixat que en dues setmanes, hem anat dues vegades per aquella zona. Quina casualitat!!.

Lo primer que hem fet només d'arribar a Besalú, ha sigut menjar-nos la coca de Sant Joan que havia comprat l'Elvira. A tots els hi ha agradat i, d'alguna manera, ho devíem des de Sant Jordi.

A les 09,30 en punt, hem començat la caminada. El primer que hem fet ha sigut dirigir-nos cap a una ermita, que es diu El Sagrat Cor, que es troba al Puig Cornador, a 450,7 metres d'alçada. La pujada ha sigut dura. L'Elvira, que feia molt de temps que no caminava, es cansava molt i li feien mal les cames. A part que, pel fet de fumar, la dificultat se li multiplica.

Allà dalt, a l'ermita del Sagrat Cor, hem fet una bona estona de descans. Fins i tot m'he tret la samarreta, a veure si aconseguia que el sol la sequés de la suor. La calor, el sol i la motxilla, feien que la suor fos implacable. Es de destacar en aquesta ermita, cosa que no havia vist mai, que es tant petita, que dintre del recinte, només hi cap l'altar, de manera que fora, hi ha tot de bancs, fets de pedra, fent una forma circular, davant la porta de l'ermita. No havia vist mai aquesta construcció.

Després de descansar, hem continuat el nostre camí, que havia de portar-nos fins a l'ermita de Sant Ferriol. Les poques senyals que trobàvem, han fet que ens perdéssim alguna vegada. Fins i tot semblava que havíem perdut l'esperança de trobar aquesta ermita, quan, baixant per un corriol, que ens portaria cap a Besalú, ens hem trobat dos excursionistes, els quals ens han indicat que anàvem equivocats, justament al contrari, es a dir que, en lloc de baixar, teníem que pujar pels corriols, que en uns trenta minuts arribaríem a Sant Ferriol. Aquesta marxa enrere, psicològicament ens ha perjudicat, ja que si pensàvem que ja baixàvem i estàvem a punt d'arribar a Besalú, resultava que ara fèiem justament el contrari, tornar a pujar i, a més, per uns corriols de molta inclinació.

A veure, hem fet l'excursió per arribar a Sant Ferriol, o sigui que teníem que anar-hi. A més, i sobretot quan t'ho veus amb certa distància de temps, tampoc fou tant difícil.

Finalment, com tot en aquesta vida, també ha arribat al moment d'arribar a Sant Ferriol, el nostre destí. Hem descansat una bona estona, ja que hem trobat uns bancs a l'ombra i si estava prou be. A Sant Ferriol, hi ha l'ermita i unes construccions que poden servir per descansar i menjar, encara que no hi ha bar. A més, hi ha un cartell que prohibeix dormir-hi. També hi ha una font, d'aigua no potable, datada l'any 1649.

En aquest lloc, ens hem quedat pràcticament sense aigua, ja que la Paqui no en tenia i li hem donat una mica. Avui ha sigut un dia de molta calor, ja que no corria l'aire i el sol estava resultant impecable.

A les 13,30 hem començat la baixada, ja dirigint-nos cap a Besalú. Desfer el camí fet fins aquell moment, a través dels corriols, ha sigut fàcil i ràpid. En 20 minuts hem desfet el que ens ha costat quasi 45 minuts de pujar.

A partir d'aquest moment, la caminada se'ns ha fet molt difícil, per culpa del sol, la calor i la manca d'aigua. L'Elvira i el Gerard, han patit més del compte i m'ha sabut greu veure'ls patir d'aquesta manera.

Abans d'arribar a Besalú, hem estat a punt de travessar el riu, ja que, caminant, caminant, ens l'hem trobat allà, de cop, però hem preferit girar cua un altre cop, la segona, i tornar pel camí més normal. A les 15,00 hem arribat a Besalú. Ens hem instal·lat al mateix bar on hem menjat la coca al mati. Abans de dinar, el Gerard s'ha begut un refresc de coca cola, mentre que l'Elvira i jo hem devorat dues clares que ens han semblat la joia de la corona més preuada.

Després de dinar, hem anat a donar un tomb pel poble que, repeteixo el que vaig dir fa dues setmanes, es preciós.

Sobre les 17,30, hem iniciat la tornada. Com que hem trobava cansat, l'Elvira ha conduit el cotxe fins a Castelldefels, a deixar la Margarida, mentre jo, sense botes, m'he adormit una petita estona.

Sobre les 19,30, hem arribat a casa.