14 Novembre 2009, ST. SEGIMON i ST. MIQUEL DELS BARRETONS
Amb la gent de la UME hem fet un altre sortida.
Com sempre, ens hem trobat a les 07,00 h, del mati a Castelldefels. Aquesta vegada hem anat en tres cotxes, però el meu l'he deixat aparcat a l'estació del tren. Els components d'aquesta excursió hem sigut: Teresa, Maite, David, Jesús, Víctor, Maria, Consol, Montse, una dona nova i jo.
Hem començat a caminar a les 09,30 del matí, després de prendre'ns un tallat a un bar de Seva.
Des del principi, com sempre, forta pujada. Hem travessat un bosc de castanyers, on hi havia arbres immensos, molt grans.
l'oratori de St. Miquel
Després de passar per un lloc que es diu l'oratori, on hi ha una imatge de St. Miquel, hem passat per un lloc molt humit i preciós, ideal per anar a l'estiu a dinar i de passada donar-se un bon bany.
un gran castanyer
Seguidament hem començat a pujar un altre cop, per dirigir-nos cap a les ermites de St. Segimon i St. Miquel dels Barretons. Segons ens han dit, no podríem visitar St. Segimon, perquè els propietaris estan en contra de que els excursionistes passin per la seva propietat, així que l'hem passat de llarg. Després de reposar forces esmorzant, hem continuat el nostre camí fins el Turó de Collsapruna. Gràcies a la “comprensió” de'n Jesús, per pujar-hi hem anat per un altre camí, més planer, que el que hem agafat a la tornada. Aquest camí, de pujada, ha de ser un calvari, perquè te un desnivell bestial.
Des del turó, hem gaudit d'unes excepcionals vistes, del Matagalls, dels Pirineus, de Montserrat, ect.
A la tornada, ens hem trobat amb l'ermita de Sant Miquel dels Barretons. Segons diu la llegenda, el nom de Barretons prové d'uns barrets de palla que es guardaven a la capella i es deia que aquell que se'ls posava, deixava de tenir mal de cap.
St. Miquel dels Barretons
El camí des d'aquest lloc, quasi al cim del turó, fins a la pista, es molt bèstia. Ja dic, menys mal que en Jesús ha decidit no pujar-hi, per la gent nova que portàvem, i hem fet una petita volta per evitar-lo.
Baixant, hem tornat a gaudir de les vistes dels castanyers, que alguns d'ells, son, com deia al principi, immensos.
No se quina edat poden tenir, però recordo que algunes oliveres d'Horta de Sant Joan, tenen 2000 anys.
Sobre les 15,30 hem arribat als cotxes, i ja directes cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada