15 Gener 2005, RUTA DEL CISTER, VALLBONA MONGES - ROCAFORT QUERALT

VALLBONA DE LES MONGES - ROCAFORT DE QUERALT

A les 07,00 del mati, ens hem trobat amb tota la gent, a l'estació de Castelldefels. Com que el Gerard s'ha quedat a casa, perquè la caminada es massa llarga per ell, i a més, està refredat, ens hem anat amb el cotxe de l'Elvira, i així també ens hem emportat el gos. D'aquesta manera, al Gerard li hem tret l'angoixa de sentir-lo bordar. A més, pel gos també està be fer aquest exercici. De moment, sembla que està recuperat de la lismània que li van diagnosticar el passat estiu, 04, a Vinaròs.

Érem catorze. Com que nosaltres portàvem el gos, hem fet el camí sols. De fet, quan ens hem trobat a l'estació, en Víctor, que es com el guia, ens col·locava en un cotxe, ja que en aquestes sortides, el tema es gastar el menys possible, de manera que si omplim els cotxes amb quatre persones cada un, ens surt molt més a compte.

Així que hem arribat a l'estació, ja ens hem posat en marxa, ja que nosaltres érem els últims. Be, els últims, però hem arribat a l'hora, eh!. Ningú ens ha tingut que esperar.

Hem agafat l'autopista del Garraf, fins a la sortida de Vendrell. Des de aquí, hem agafat l'autopista de Lleida, fins a Montblanc.

A partir d'aquest moment, ens hem ficat dintre d'una boira molt espesa, tant que hem tingut que posar les llums dels cotxes. També, en plena boira, veiem com el termòmetre del cotxe anava descendint, fins a posar-se a -1,5 graus. Sort que abans d'arribar a Vallbona, hem deixat la boira a sota i ha aparegut un sol esplèndid.

Quan hem arribat a Vallbona, abans de començar la caminada, hem entrat al bar del poble, per pixar i prendre'ns un tallat que ens donés temperatura.

La gent que ha caminat amb nosaltres, de seguida ens ha donat la benvinguda. Ja a la mateixa estació de Castelldefels, tots ens han donat la mà, o ens han fet petons. I quan hem arribat a Vallbona, tots li han fet gràcies al gos.

Sobre les 09,00 en punt, ens hem posat en marxa. El ritme ha sigut intens, bastant fort per nosaltres. De seguida estàvem a la cua. Ja d'entrada he volgut posar-nos al darrere de tots, perquè si el gos feia les seves coses, ningú ho veiés. Ja se que es una rucada, perquè a la muntanya, no passa res, però be.

A les 10,30 en punt, ens hem aturat a esmorzar. En aquell moment, portàvem fets 7,5 quilòmetres. Nosaltres portàvem entrepans que hem preparat a casa, però ells anaven molt ben preparats: truites, vi, fruita, cafè, llet, dolços, etc. hem comentat l'Elvira i jo que la propera vegada, portarem coses per compartir.

Abans d'aixecar el campament de l'esmorzar, he fet una foto a tot el grup.

El gos s'ha portat molt be durant tot el dia. També hem tingut sort que no ens hem trobat cap gos, ja que jo el portava sense lligar, perquè anés per on volgués.

A mida que passaven les hores, i els quilòmetres, l'Elvira i jo ho anàvem acusant. A mi m'han fet mal els dos peus, com si estigués a punt de sortir-me alguna butllofa. Inclòs l'he dit a l'Elvira que vaja mala pota la meva, ja que no puc anar amb la bicicleta, pel tema de les morenes, i ara només faltaria que no pogués caminar per tenir mal preparats els peus. L'he dit que podríem anar a un podòleg.

També l'Elvira ha tingut problemes. Per una banda, es que ella tampoc està tant acostumada a caminar, però es que, a més, també te els peus fets caldo. També, com que s'ha aprimat tant, també li fan mal els malucs.

Finalment, però, hem arribat a la nostra destinació, a Rocafort de Queralt. Allà, al mig de la plaça, ens hem menjat els entrepans. Hem dinat.

Després de dinar, hem anat a buscar els cotxes. De la mateixa manera que vaig fer a Belorado, que vaig agafar un taxi per anar a buscar el cotxe i poder recollir a l'Elvira i al Gerard, aquí hem fet el mateix. Sobre les 15,15, hem agafat el taxi que prèviament havíem encarregat, i li hem demanat que ens portés a Vallbona.

Al cap d'una estona d'estar al taxi, he pensat, entre mi, que el trajecte estava durant molt. Per fer la distància que havíem fet caminant, 22,5 quilòmetres, pensava que durava massa el viatge amb el taxi. Quan passàvem per Vallfogona, el taxista ens ha preguntat on teníem els cotxes. Nosaltres li hem dit que al costat del Monestir. Clar, tampoc hem concretat quin Monestir, perquè com que li havíem demanat d'anar a Vallbona, doncs crèiem que, encara que no estàvem a aquest poble, el taxista ens ho preguntava per quan hi arribéssim. Total, que al cap d'una bona estona, hem vist que el taxista anava no se ben ve on, perquè ell ens deia que creia que tenia que portar-nos a Vallfogona, però a veure, hem passat per Vallfogona, doncs si penses que anem allà, perquè no ens ho preguntes?. No, ell ha passat de llarg Vallfogona, sense dir res. Aquest mal entès del taxista, no ens ha costat més diners. Com que havíem pactat 25 euros (el mateix que vaig pagar jo per fer Belorado – San Juan de Ortega), quan hem arribat, li hem pagat els diners estipulats.

En fi. Finalment, hem arribat a Vallbona i hem agafat els cotxes.

Mentre tant, els altres han pensat que en lloc que ens esperessin a Rocafort, millor seguien caminant, per trobar-nos, i recollir-los al poble següent. Clar, ells pensaven que hi arribaríem en mitja hora. El que ningú ha previst, era que el taxista es perdés, per lo que hem trigat més d'una hora en recollir-los.

A més, es que també nosaltres, abans de trobar el grup, ens hem perdut.

Be, la qüestió es que ens ho hem passat molt be. Jo he fet els 22,5 quilòmetres, però l'Elvira, com que han seguit, ha caminat 29, o sigui que deu ni do. Si segueix així, cada vegada estarà més preparada.

Segons ens ha dit, el mes que ve faran la següent etapa d'aquesta ruta. També, el proper dia 29 de Gener, faran una etapa del GR 92, encara que nosaltres no hi podrem anar, perquè ens anem a Doblin.

Lògicament, abans d'agafar els cotxes, ens hem acomiadat de tota la gent. Esperem veure'ls en properes sortides.

A les 18,20 de la tarda, hem arribat a casa.