22 Juny 2008, LA FORADADA

Avui, l'Elvira i jo hem fet una excursió en la que tenia moltes ganes: hem anat a La Foradada, una gran roca que està a uns 671 metres d'alçada, a la serralada del Montsià.

Per fer aquesta excursió, teníem dues opcions; l'una, la més llarga, era seguir el GR92, que es la ruta que havia fet feia poques setmanes amb la gent de la UME. La meva idea era, per evitar-li a la Elvira una llarga caminada, anar amb el cotxe per la carretera 340, fins a una desviació que hi ha a ma dreta, que porta, un parell de quilòmetres més endins, fins el principi mateix de la pujada. Aquest lloc es diu Lligallo del mas de Miralles. Però n'hi havia una segona, que partia des de Sant Carles. Vaig recordar que quan vaig estar-hi, a un lloc que es diu la font del Burgà va pujar-hi un nen amb bicicleta. Vaig pensar que si un nen puja amb la bici, volia dir que el camí seria bastant transitable. Així que el dia abans per la tarda, aprofitant que anàvem a Sant Carles a comprar, vam anar també a trobar aquest camí. I mira com son les coses, que qui ens el va indicar fou aquell home que servia les taules del restaurant Mareny, que passejava per allà amb la dona i la gossa. Va ser una bona decisió, perquè la ruta aquesta es dura, però feta per aquesta banda, es bastant més suportable.

Així el dia 22, vam agafar el cotxe i ens vam dirigir fins el cocó de Jordi, on es deixa el cotxe. Un cocó es una mena de bassa.

A les 09,05 del mati vam començar la caminada. Vaig voler anar-hi aviat, per evitar la calor, ja que a la banda final de la caminada, la pujada es bastant empinada.

De totes maneres, des d'aquesta banda, la pujada es fa molt be.

Al cap d'una estona, hem arribat a la font del Burgà, on hem esmorzat. Sembla mentida que en un lloc tant sec com aquest, de cop i volta et trobis en un paratge tant verd i humit. Després d'esmorzar i omplir d'aigua la cantimplora, hem continuat el nostre camí.

El següent punt d'interès que ens trobem es el mas de Mata Rodona, una construcció en runes. Ven pensat, a qui li interessa fer-se una casa tant amunt?. No m'estranya que estigui en runes. Segur que truques al lampista perquè t'arregli qualsevol cosa i no ve mai!.

A partir d'aquí, només falten 900 metres fins a la nostra destinació, el que passa es que aviat el perfil s'endureix una mica, sobretot per l'Elvira, que no està acostumada a fer aquests esforços. Això si, li valoro molt, perquè vol dir que te ganes d'estar amb mi i d'acompanyar-me a fer aquestes excursions, i jo li valoro molt. L'estimo molt per això i per tot.

Ara estàvem caminant per dalt la carena, gaudint d'unes vistes extraordinàries a banda i banda de la serralada.

Poc abans d'arribar, vam passar per aquella desviació que vaig saltar-me quan vaig venir amb la UME. En aquella ocasió, vaig seguir recte. Jo volia anar a la Foradada, però allà vaig veure a gent asseguda a les roques, i jo em pensava que estaven descansant, quan en realitat estaven esperant els que havien anat a la roca. Jo, alcreure que no hi anàvem, vaig decidir seguir caminant. O sigui que avui seria la revenja.

La Foradada es un gran espectacle. Les vistes son excepcionals. No se si he estat en algun lloc tant preciós com aquest. Es tracta d'una gran roca amb dos forats, que semblen ulls, per on es te una vista del delta ja dic, immillorable.Com es pot veure a la foto, això no te nom.

Després de fer algunes fotografies, hem iniciat la baixada cap el cotxe. Per pujar hem estat dues hores i per baixar, 1 hora 1 25 minuts. A la font hem tornat a omplir d'aigua la cantimplora, i a les 12,25 del migdia, ja estàvem de nou al cotxe. En total, haurem fet uns 7,5 quilòmetres. L'Elvira ha fet un gran esforç i estic molt orgullós.