GAVÀ - MONTSERRAT, 2009

16 Maig 2009, GAVÀ/CASTELLDEFELS - MONTSERRAT

fotografia del grup a La Sentiu

http://www.youtube.com/watch?v=aMoDOJGM584





GAVÀ-MONTSERRAT, amb la gent de la UME

Avui he tornat a participar en la marxa que organitzen a la UME, des de Gavà fins a Montserrat.
Com sempre, ens hem trobat a les 05,00 del mati a les portes de la entitat. Érem en Josep, el Paco, la Brigitte, en Salvador i jo. A les 05,05 ens hem posat en marxa cap a La Sentiu, a trobar-nos amb els companys que venen de Castelldefels.
En aquesta sortida estrenava botes, perquè les que em vaig comprar l'any passat em feien unes butllofes sempre al mateix lloc dels dos peus, i vam anar amb l'Elvira a la botiga (base), i ens les van canviar sense cap problema. Fixat que les tenia des de feia més d'un any, havent fet amb elles molts quilòmetres, però mira, ja dic, me les van canviar per unes altres, que no tenen costures. També em va dir l'amo de la botiga que tenia que portar el número 46 (de carrer es el 44), perquè es bo que el peu vagi bastant solt per dins la bota, per evitar que fregui la bota. La veritat es que m'han anat molt be, encara que al final de la caminada, tenia una petita butllofa, en un peu, però potser es normal, perquè hem fet molts quilòmetres.
En aquest trajecte des de Gavà fins a La Sentiu, encara es de nit, per lo que la lot es fa imprescindible. També feia bastant fred.
A la Sentiu hem arribat a les 05,50, on ens hem trobat amb la resta de gent que venia de Castelldefels, i de seguida hem continuat la marxa. Abans, però,ens hem fet una fotografia de tot el grup.
La Sentiu, 4,05 quilòmetres des de Gavà i 70 metres SNM
El Josep (d'alguna manera, el responsable de la expedició), al dir-li que la setmana passada vaig anar seguint el GR92 des de St. Climent, al comentar-li que el camí està net de pins, de la ventada, ens ha proposat anar per el que es diu “camí primitiu”, que es el camí antic des dels temps de la edat mitjana, quan per exemple, el castell d'Eramprunyà estava habitat. Aquell era el camí normal de pas de viatgers i mercaderies. Però l'hem convençut de continuar per el camí que agafem sempre, l'anomenat “camí del purgatori”, perquè hem entès que l'altre, que deia es més curt, lògicament, si es més curt, vol dir que es més empinat. I si el del purgatori ja es fort, imaginat l'altre!.
La pujada per el purgatori es un bon aperitiu del que ens espera aquesta sortida. Passem de 70 metres SNM a 373 de la part més alta d'aquest tros, en 7,68 quilòmetres, o sigui que bastant forta. A més, en aquest tros el fred es notava d'allò més. Això si, vam ser espectadors de primera línia de la sortida del sol, un gran espectacle.

sortida del sol en el camí del Purgatori

A les 07,15 vam passar per La Clota, el lloc on la setmana passada em vaig trobar amb el ciclista que després ens vam anar trobant al llarg del trajecte.
A les 07,50 vam arribar a la plaça de Begues. Allà em vaig comprar una coca i una pastilla de xocolata al forn i després m'ho vaig menjar al bar, acompanyat d'un tallat.
Begues, 12,26 quilòmetres des de Gavà i 362 metres SNM
A Begues es van incorporar dues persones més, per lo que ja érem 13. (5 a Gavà, 6 a Castelldefels i 2 a Begues). Vam reiniciar la caminada a les 08,14. Recordo que l'any passat, a partir d'aquest punt,en la pujada que hi ha fins a la creu Ardenya, ens va caure un bon xàfec.
A les 09,49 vam arribar a Vallirana. Aquest cop, el “campament” el vam muntar al costat de la benzinera, perquè el lloc on anàvem abans, està bastant destrossat per les obres a la carretera.
Vallirana, 19,80 quilòmetres des de Gavà i 214 metres SNM
L'any passat, al arribar aquí, l'Elvira em va venir a buscar, perquè la mama estava malament, i em va portar cap a l'hospital. Després, per sort, es va recuperar.
Es curiós com anàvem fent quilòmetres pràcticament sense donar-nos compte. A les 09,49, arribant a Vallirana, ja en portàvem 19,80, o sigui que quasi ja havíem fet una tercera part de la caminada d'avui.
Abans de marxar, vaig treure'm el polar, perquè ja feia calor i el vaig deixar al cotxe del Víctor, al igual que la motxilla. He fet tota la sortida lliure de motxilla, sempre al cotxe del Víctor.
A les 10,09 vam tornar a posar-nos al camí. Aquí tornem a agafar un corriol molt empinat, d'aquells que em deixen clavat i que avanço molt lentament, necessitant de tant en tant, descansar una mica. Es un tros petit, de 2,37 quilòmetres, però on passem de 214 metres SNM a Vallirana, fins als 372 del coll de Verdaguer.
Coll de Verdaguer, 22,17 quilòmetres des de Gavà i 372 metres SNM
Després vam anar per camí molt més planer, fins que vam arribar a la ermita de St. Ponç, on ens vam fer una altre fotografia del grup. Amb la meva càmera, ens la va fer un senyor que estava per allà.
A les 12,30, molt a la vora de Gelida, vam arribar a la Font Freda, on vaig canviar l'aigua de les cantimplores. Aquesta aigua, fresqueta, em va reanimar un altre cop.
A les 13,12 vam arribar a Gelida, on, com cada any, ens aturem a prendre unes cerveses (vaig veure'm dues clares), a un bar que està situat en un mirador excepcional, on es veu Montserrat en tot el seu esplendor. A Gelida s'incorpora la Maria, la dona del Víctor, es a dir, 14 caminadors a partir d'aquell moment.
També aquí vam fer fotografies.

passant per Gelida

Gelida, 32,75 quilòmetres des de Gavà i 178 metres SNM.
A partir de Gelida, la caminada es fa molt pesada, perquè el sol està donant-li fort tota la estona. Fa molta calor i tinc molta sed. Porto aigua a les cantimplores, però està calenta. Fins arribar a St. Esteve son 8 quilòmetres, més o menys plans, però ja dic, molt pesats per la calor, la sed, el sol.
A les 15,05 arribàvem a St. Esteve de Sesrovires, on ens aturem a un restaurant a dinar. Està be, perquè quan arribem a Vallirana, el Josep els truca per reservar la taula i també per dir el menú que volem, de manera que, tot i que som 15 persones, ens serveixen de seguida. Jo vaig demanar botifarra amb mongetes, però només em vaig menjar la meitat, no tenia gens de gana. El que sí tenia era molta sed. A banda de que per dinar vaig veure vi amb gasosa, em vaig demanar una gerra de clara de mig litre, que va caure en un tres i no res.
A aquestes alçades de la caminada ja em notava una butllofa al peu esquerra, però com que no tenia la motxilla a sobre, no vaig fer res. Podia haver-me canviat de mitjons i potser posar-me algun pegat a la butllofa. En fi, tampoc em va impedir de continuar.
Sant Esteve de Sesrovires, 40,39 quilòmetres des de Gavà i 208 metres SNM
A les 16,20 vam posar-nos en marxa un altre cop.
Abans d'arribar a la fàbrica de palets, vam travessar unes rieres que portaven poca aigua, no com les de l'altre dia, que ens va obligar a treure'ns les botes i els mitjons.
A les 17,24 vam arribar a la vora d'Esparreguera, a una fàbrica de palets, on vam tenir un altre moment de descans. Vaig veure taronjada que portava el Víctor, però estava calenta. Tanta aigua i sucs de fruita calents, finalment em passarien factura.
A Esparreguera, el Josep i jo ens vam comprar una llauna de coca cola (la va pagar ell), que em va entrar de conya. Necessitava veure un refresc de cola fresc.
Jo anava bastant tocat. Pensava que no podria arribar, i durant el trajecte fins a Collbató, vaig pensar que tant de bo en Víctor em demanés pujar ell caminant i jo portar el cotxe.
A les 18,45 vam arribar a Collbató. Allà, més suc de fruita calenta. Estava rebentat, però mira, al final, quan ens vam posar en marxa, jo vaig continuar. A la plaça de Collbató, ens vam fer una fotografia del grup, i ja seguidament, enfilar el camí que ens portaria al Monestir de Montserrat.
De seguida vaig veure que físicament estava enfonsat. Les pujades em semblaven autèntica escalada, avançava molt malament, i es que em trobava malament de la panxa. En plena pujada, quan encara tenia a la Brigite i al Salvador darrera meu, vaig tenir un primer moment que semblava que volia vomitar, però només em va sortir una mica de bilis. Em vaig recuperar i vaig continuar avançant. De seguida em vaig quedar sol, perquè ells dos em van avançar, i jo anava tirant molt a poc a poc, i descansant moltes vegades. Entre mi em queixava, que podia haver-me quedat amb el Víctor, però clar, ara no s'hi valia queixar-se, si no continuar, poc a poc i amb tots els descansos que necessités, però continuar amunt.
A les 19,45 vaig passar per el costat de l'estada que, per cert, està pintada de negre, algun fatxa l'ha destrossat.
Recordava, d'altres vegades, que a partir de l'estelada, la cosa millora,i sempre ho he dit, però en canvi, avui no podia amb la meva ànima, perquè ja dic, em trobava malament i començava a tenir fred.
Poc després de passar per l'estelada, vaig tornar a vomitar, i aquesta vegada ho vaig treure tot. Va ser una buidada en tota regla. Vaig empastifar aquell lloc i ho sento per els que passin al darrera, però no vaig poder evitar-ho.
A partir d'aquest moment, semblava que m'anava trobant millor i de fet no vaig tornar a vomitar, però estava esgotat, les piles estaven esgotades.
Vaig creuar-me amb dos o tres excursionistes que baixaven, i em van animar a continuar.
De tant en tant, els companys, estranyats, em cridaven i jo els contestava que estava be, per no preocupar-los, clar.
Estava tant abatut moralment, que de vegades pensava si no seria millor buscar algun lloc per passar la nit i continuar l'endemà. Això era de desesperació, però clar, en cap moment m'ho vaig plantejar seriosament.
Finalment, a les 20,45 vaig passar per St. Miquel, situat a 840 metres SNM, que es on comença la baixada cap el Monestir. Allà mateix em vaig trobar amb el Víctor, que, bon company, em va venir a buscar. A partir d'aquí, ja es tot de baixada, fins el mateix Monestir. Em va emocionar quan, al arribar, els companys em van aplaudir.
Arribada al Monestir a les 21,00 hores.

El monestir, a les 21,00 hores

Monestir, 60,12 quilòmetres des de Gavà i 720 metres SNM

després de les fotografies de rigor i de la copa de cava que sempre ens bevem com a celebració per haver arribat, vam agafar l'autocar que ens va portar cap a casa. Jo vaig baixar a Viladecans, juntament amb el Paco i els altres a Gavà i a Castelldefels.

Fi d'aquesta aventura que, en els moments finals, em va fer pensar amb què collons feia jo allà, patint d'aquella manera.

Però això era ahir, en el moment de patir aquella dificultat. Avui, diumenge, quan escric, estic molt orgullós d'haver arribat fins a dalt.

Ara, a esperar la propera.

Algunes estadístiques horàries:

de la UME a LA SENTIU, 4,05 qm, en 50 minuts. (12,35 minuts x quilòmetre)

De LA SENTIU a BEGUES, 8,21 qm, en 1,38 hores. (11,94 minuts x quilòmetre)

De BEGUES a VALLIRANA, 7,54 qm, en 1,37 hores. (12,86 minuts x quilòmetre)

De VALLIRANA a ERM. ST. PONÇ, 4,09 qm, en 57 minuts. (13,94 minuts x quilòmetre)

De ERM. ST. PONÇ a GELIDA, 8,86 qm, en 1,54 hores. (12,87 minuts x quilòmetre)

De GELIDA a ST. ESTEVE, 7,64 qm, en 1,41 hores (13,22 minuts x quilòmetre)

De ST. ESTEVE a ESPARRAGUERA, 7,15 qm, en 1,09 hores (9,65 minuts x quilòmetre)

De ESPARRAGUERA a COLLBATO, 5,15 qm, en 1,07 hores (13,01 minuts x quilòmetre)

De COLLBATO a FINAL PUJADA, 5,72 qm, en 1,55 hores. (20,13 minuts x quilòmetre)

De FINAL PUJADA a MONESTIR DE MONTSERRAT, 1,71 qm, en 15 minuts. (8,77 minuts x quilòmetre)

es pot veure com vaig patir en el trajecte Collbató – final de la pujada, amb una mitja de 20,13 minuts x quilòmetre, quan en la estadística que em va donar el Josep, diu que aquest tros es fa fent una mitja de 17,31 minuts x quilòmetre. En total, 783 minuts de marxa (13,05 hores de caminada efectiva), una mitja de 13,02 minuts x qm.