25 març 2007, GR92, TARRAGONA - CAMBRILS

GR92

TARRAGONA - CAMBRILS

Ahir dissabte, vaig fer una etapa del GR92, que va de Tarragona a Cambrils, aprofitant que estàvem passant el cap de setmana a Les Cases d'Alcanar.

A primera hora, vaig anar amb el cotxe fins a l'estació de tren de Tortosa (estàvem a Les Cases). Sort que vaig anar amb temps, perquè l'horari que tenia com a hora de sortida del tren, les 08,01 del mati, ho era des de l'estació de l'Aldea, no des de Tortosa, per lo que, des d'aquesta estació, sortia abans, concretament a les 07,50. El mateix taquiller em va dir que anés corrents cap el tren, i que comprés el bitllet al revisor, perquè sinó no tindria temps d'agafar-lo.

Després de moltes corredisses, vaig arribar a temps d'agafar-lo, no sense posar-me el cor a cent.

Durant el trajecte fins a Tarragona, vaig menjar-me dos dels entrepans que m'havia preparat l'Elvira per esmorzar.

Amb uns minuts de retard, el tren va arribar a Tarragona. Vaig tenir sort que l'estació del tren, era molt a la vora del principi de la caminada, es a dir, de la Rambla Nova, al costat de la estàtua de Roger de Llúria.

A les 09,15 vaig començar la caminada. Bon temps i sol.

Per fer aquesta ruta, vaig seguir les indicacions d'una guia que vaig baixar-me per Internet, de la federació d'entitats excursionistes de Catalunya, i la veritat, em va anar molt be, perquè les senyals blanques i vermelles, identificadores de la ruta, es veuen molt poc. Res a comparar amb les indicacions del Camí de Sant Jaume.

Després de seguir les indicacions per sortir de la ciutat, vaig trobar-me amb el riu Francolí, que la veritat, es nota molt lo de la sequera, perquè portava tant poca aigua, que d'entrada, ni el vaig veure.

Com que aquestes zones estan molt habitades i canvien contínuament d'aspecte, vaig equivocar-me al seguir les indicacions, però res greu.

Un cop vaig travessar el riu, el vaig seguir, riu a munt, durant uns quants quilòmetres. Mentre caminava, vaig veure com un avió donava voltes i voltes sobre l'aeroport de Reus, i en un primer moment vaig pensar que potser tenia algun problema, però després, quan vaig veure que pràcticament entrava a les pistes i seguidament tornava a aixecar el vol, vaig comprendre que estaven fent pràctiques. No pot ser una situació reial.

Després de fer 7 quilòmetres, el camí deixa el riu i es desvia per l'esquerra, en direcció a la Vila Romana de Centcelles. Vaig entrar-hi, però no em vaig quedar, perquè tenia que pagar.

Al sortir, vaig tornar a agafar el camí equivocat, però vaig poder rectificar de seguida, gràcies a un home que em va indicar la direcció correcte.

A partir d'aquest punt, el quilòmetre 7,5 més o menys, el camí es majoritàriament sobre asfalt, molt emprenyador.

Les senyals blanques i vermelles les veia només de tant en tant. Sort de les fotocòpies que portava.

Als 8,3 quilòmetres, s'arriba a Constantí.

El temps era solejat, però a partir de mig matí, va començar a bufar un fort vent, cada vegada més molest. Sobretot, en moments com travessar l'autopista per sobre dels ponts, es notava molt.

Sobre els 15,50 quilòmetres, s'arriba a Vila-seca. Sortint d'aquest poble, vaig entrar en un bar a prendre'm un refresc de cola, perquè ja començava a notar cansament i també notava el principi d'algunes butllofes als peus.

En aquest punt, ja portava molta estona caminant sobre asfalt, situació que ja no deixaria. Al sortir de Vila – seca, vaig enfilar l'avinguda que em portaria, en primer lloc a les instal·lacions de Port Aventura, i després a Salou. Aquest tros em va resultar pesat, sempre carretera i sempre asfalt.

Als 20,00 quilòmetres, s'arriba a Salou. Des d'aquest moment, ja es busca la platja i els passeigs marítims es succeïxen, un darrere l'altre, en direcció sud. El vent, cada vegada més molest.

La platja de Salou, preciosa. Quan el Jordi era petit, vam anar-hi a passar unes vacances a un apartament, a un lloc que es diu La Pineda. No vaig recordar res caminant pel passeig marítim, que es diu passeig de Jaume I.

Després de passar per un monument dedicat a Jaume I, s'arriba al club nàutic de Salou.

Seguidament, ja s'arriba a un cartell que ens indica que entrem al terme de Cambrils, si be, encara queda molta platja per caminar fins arribar més o menys al centre. Entrant ja al poble, vaig veure un pi gegant, nomenat Pi Rodó, propietat, segons un cartell, de l'ajuntament. Caminant per el passeig, em van agradar unes figures fetes per la força del vent als pins allà plantats. Semblava que volíen marxar cap a la platja, de tant inclinats que estaven.

Davant mateix del port de Cambrils, està la Torre del Port, una torre rodona, encastada al mig mateix d'unes cases que no deixen veure-la en tota la seva esplendor.

Sobre les 15,50 vaig arribar a l'estació del tren, on em vaig menjar la resta dels entrepans i la fruita.

El tren tenia l'hora de sortida a les 16,25, per lo que vaig calcular be els horaris per no perdre el tren, ni haver d'esperar-me gaire estona.

Sobre les 18,00 arribava a casa, amb un bon dolor de peus.