12 Febrer 2005

RUTA DEL CISTER

ROCAFORT DE QUERALT - SANTES CREUS

Avui l'Elvira i jo hem fet la segona etapa de la ruta del Cister, que va de Rocafort de Queralt a Santes Creus. Com l'altre vegada, a les 07,00 del mati ens hem trobat amb la resta de la gent, a l'estació de tren de Castelldefels, per, seguidament, encaminar-nos cap a Rocafort. En l'etapa d'avui, han faltat alguns dels que vam participar a la del passat dia 15 de Gener (érem 14, contra 9 avui). Per sort, el temps que hem tingut ha sigut fantàstic, al contrari de l'altre dia, que vam travessar zones de boira i feia molt de fred. Avui, hi ha hagut de tot, estones de fred, (allà on bufava fort el vent, dalt les carenes), i de sol i calor.

Com l'altre dia, abans de començar de fet la caminada, hem fet reposició de forces, prenent un cafè, o tallat, o cafè amb llet, a un bar del poble. Com que a aquella hora, les 08,30, no tenien pastes per acompanyar els cafès, l'Elvira ha tret el pastís que portàvem, de fruits secs, per compartir-lo amb la gent. Es curiós que el passat dia 15, aquest mateix bar, com que era l'hora dels dinars, no ens van fer cas, i no ens van servir cafès. Quina paradoxa, oi?, avui els ha anat molt be la visita, ja que la consumició, ha pujat a 9 euros.

També com el passat dia 15, ens hem emportat el gos. S'ho passa molt be, i a més, es que li va molt be fer exercici, ja que, malauradament, no en fa gaire. També, i això es important, perquè, del contrari no el portaria, es ben rebut per la gent.

A les 09,00 en punt, començàvem la caminada. Després de travessar el poble, ja hem entrat al GR 175, el que fa tot el recorregut de la Ruta del Cister. El primer tram, de 5 quilòmetres, ens ha portat, travessant els camps per camins en bon estat, fins a una població que es diu Sarral.

Passada aquesta població, hem enfilat una serralada, de molta inclinació, (al menys per nosaltres), que a l'Elvira i a mi, ens ha costat una mica. Aquest tram, fins el següent poble, Sarral, te una distància de 7 quilòmetres. Després d'assolir el cim d'aquesta serralada, ha vingut una molt agradable baixada i caminada per la carena, que ens ha permès recuperar forces. En aquell moment, feia una estona que ens havíem tret la jaqueta, perquè teníem molta calor, per l'esforç que estàvem fent i pel sol que feia, però en el moment d'arribar a dalt, ens l'hem hagut de posar corra cuita, perquè feia molt de vent i fred.

Abans de d'esmorzar, hem passat per un lloc molt bonic i una mica difícil, que es diu la Roca d'en Cogulló. Travessar-la ens ha costat bastant, ja que fins i tot ens hem hagut de seure al terra per no caure. En aquest lloc, ha sigut divertit veure com el gos no volia seguir, perquè li feia por. L'he hagut d'agafar per la corretja, i quasi arrossegar-lo, perquè ens seguís. En aquesta baixada, l'Elvira ha relliscat i ha caigut de cul. D'entrada ha semblat que no tenia més importància, perquè ha continuat sense cap problema. Però al vespre i, sobre tot, l'endemà, ha tingut una recaiguda de dolor a l'esquena, que espero no li produeixi els dolors que va tenir fa un temps.

Quan hem trobat un lloc amb sol i sense aire, hem esmorzat. Com que l'altre dia ens van donar de tot, vi, fruita, xocolates, etc., avui, a part del pastís de primera hora, també hem portat vi. Ha anat be, perquè els altres només portaven una ampolla, per lo que la d'ells l'hem utilitzat per l'esmorzar, i la nostra, per dinar.

La següent etapa, ha sigut des de Cabra del Camp, fins el Pla de Santa Maria, d'uns quatre quilòmetres, ja pràcticament tot, fins el final de la caminada, de baixada. Aquests trams, més que per les pujades, ens costaven, a l'Elvira i a mi, perquè ja estàvem cansats i amb dolors als peus.

Com l'altre dia, l'Elvira i jo tot el camí hem sigut dels últims. Aquesta gent te molta preparació, es nota molt i nosaltres quedem una mica retratats, però no passa res, no et fan mala cara. Ens esperen i ens ajuden. De fet, crec que ja ho deia l'altre dia, ens estan acollint molt be i ens trobem molt a gust amb ells.

Després, hem passat per el Pont d'Armentera, etapa una mica més llarg, d'uns 9 quilòmetres, on l'Elvira, el gos i jo hem acabat amb totes les reserves d'aigua. Sort que al Pont, hem trobat una font on hem pogut omplir les ampolles. A més, el gos ha pogut veure aigua directament d'una font.

Finalment, i quasi a les 15,00 h., hem arribat a Santes Creus, que es troba a 5 quilòmetres d'el Pont. La veritat es que aquest, a l'Elvira i a mi, ens ha agradat molt. Te una gran portalada, per on s'arriba al monestir. Només l'hem pogut veure des de fora, però es molt impressionant. Es un edifici molt auster, amb merlets, donant molta impressió d'estar davant un edifici de l'edat medieval. No hem entrat, però ja l'he dit a l'Elvira que m'agradaria tornar-hi, per fer-li una visita.

Allà, a les escales d'accés al monestir, ens hem menjat els entrepans. Com que a la plaça que dona accés al monestir hi havia parades de productes alimentaries de la gent de la zona, he comprat unes secallones, per compartir i per casa. He preguntat el preu d'una bossa de llardons, però eren molt cars, exageradament cars, ja que valia, un quilo, 17,50 euros, mentre que el passat dimecres, a Sant Privat de'n Bas, que hi vam anar amb l'Elvira, ens van costar a 7,81 euros el quilo.

Després de dinar, com l'altre vegada, hem tornat al lloc on teníem aparcats els cotxes, en un taxi. Aquesta vegada, a diferència de l'altre, el taxista era una noia, jove, però una mica mascla, la veritat, utilitzant paraulotes i expressions més d'home que de dona. En fi. Li hem explicat l'odissea de l'altre vegada, quan el seu company (potser el seu pare?), es va perdre, perquè quan li ho hem explicat, no s'ho creia, i l'ha justificat, en el sentit que era estrany, que es d'aquí des de sempre, etc.

Ja als nostres cotxes, hem tornat cap a Santes Creus, on ens esperaven la resta de companys, Elvira inclosa, per recollir-los i tornar a cap a casa.

En aquesta etapa d'avui, hem caminat uns 25 quilòmetres.

Ara, ens espera la següent etapa, que va des de Santes Creus, fins a Montblanc. Una mica en broma, els he proposat que podríem aprofitar, a Montblanc, per anar a fer una bona calçotada. La idea els hi ha agradat, a veure què fem.