17 d'Octubre 2009, SANT ANIOL I LES BALMES D'UJA
el salt de la Núvia
17 d'Octubre 2009
Avui, en Víctor, José Víctor, Jesús i jo hem fet una sortida. Fa dies m'havia apuntat a unes sortides que organitzen els de l'ajuntament de BCN, per el 17 i 18 d'Octubre, l'anomenada Caminada Internacional de Barcelona. Però al trucar-me en Víctor, m'he estimat més anar amb ells. El fet que em truquin, ja es prou important per mi per decidir-me a anar amb ells.
Així que, com sempre, a les 07,00 del mati ens hem trobat a Castelldefels i hem marxat amb el cotxe de'n Víctor, cap a l'alta Garrotxa.
Ens hem aturat a Besalú a prendre un cafè i seguidament, ja hem anat al lloc on hem deixat el cotxe, un lloc anomenat El Gomarell.
Quan hem baixat del cotxe, la temperatura era de 5 graus, o sigui que feia fred. M'he posat, a sobre de la samarreta, el polar gris i, a sobre, la jaqueta d'esport nord face.
A partir de començar la caminada, ja hem anat pujant, amb força desnivell. El primer lloc important per on hem passat, era El Salt de la Núvia, un alt a la muntanya, que, segons diu la llegenda, una noia que es va veure obligada a casar-se amb un home a qui no estimava, va pujar-hi fins el cim, i es va llençar al vuit.
A mig mati, hem arribat a Sant Aniol d'Aguja, on hem esmorzat. Es un lloc molt bonic. Te una ermita que encara es conserva bastant be, i una casa de pagès totalment derruïda.
Sant Aniol
Després d'esmorzar, hem seguit el nostre camí. En Jesús era qui ens guiava. Volia anar per un camí que recordava, però que, per el poc pas de gent, s'ha quedat totalment empassat per la vegetació i no l'hem trobat. Ens hem endinsat per el bosc, però hem tingut que fer marxa enrere, perquè l'únic que fèiem era enredar-nos amb la vegetació.
Després, per un altre camí, ens hem dirigit cap a Les Balmes d'Uja. La pujada fins a aquest lloc, molt difícil. Es una anar pujant per el bosc, en un ziga-zaga constant. Al final, però, hem arribat. Es tracta d'una gran pared de roca, grandiosa, que en Jesús feia anys que havia vingut. Es impressionant.
A les Balmes d'Uja
Però això només ha sigut el principi.
Ens hem equivocat de camí, i hem enfilat una via molt llarga i d'un bon desnivell, que ens ha fet suar la gota grossa. En un moment donat, que hem arribat a un espai una mica pla, on hem fet unes fotos, ens hem creuat amb uns noies que baixaven per on nosaltres estàvem pujant, i quan els hi hem dit que anàvem cap a allà dalt, han posat una cara, que...
Ens han dit que, al menys, faltaven encara dues hores, de forta pujada, com així ha sigut.
Poc a poc hem anat tirant. A mi em feia por que ens haguéssim perdut, però en Víctor i en Jesús ens deien que no, que anàvem be. El camí era molt tortuós, difícil i em feia por de caure.
Durant la pujada, ens hem trobat un parell de vaques que semblava que ens podien atacar. Una d'elles s'ha quedat mirant al Jesús d'una manera que aquest ha fet marxa enrere. Ens hem esperat a que marxessin, per poder continuar.
I així tota l'estona. Pujar i pujar, fins que finalment hem arribat dalt de tot, on ens hem aturat a dinar. Eren les 15,30, per lo que ja prevèiem que tornaríem tard, perquè encara ens faltaven un parell d'hores fins el cotxe.
Després de dinar hem iniciat la baixada, també molt pronunciada, perquè es tractava de baixar 600 metres en pocs quilòmetres.
A Sant Martí de Talaixar
Hem passat per el refugi de St. Martí de Talaixar, un altre lloc preciós, envoltat de vaques per tot arreu.
Finalment, sobre les 17,30 hem arribat al cotxe. Cansats, però molt contents al haver fet una excursió tant maca. Els paisatges han sigut sensacionals. Quins boscos més bonics!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada