24 d'Octubre 2009, el grup, abans de començar a partir de Gréixer
24 d'Octubre 2009
CAMI DELS BONS HOMES
Amb la gent de la UME, hem fet un altre etapa del camí dels Bons Homes, la que va de Bagà a Bellver de Cerdanya.
De totes formes, en lloc de començar-la a Bagà, hem pujat amb els cotxes fins a la cruïlla de Gréixer. Uns 4 quilòmetres que ens hem estalviat i que hauríem d'haver pujat per la carretera.
Ens hem trobat a les 06,30 a Gavà i aquesta vegada m'he endut el meu cotxe. Han vingut amb mi el Josep, el David, l'Anna i la Merçè.
Sobre les 09,00 hem fet uns cafès a Bagà i ja directe cap a la cruïlla de Gréixer, on hem deixat els cotxes.
Des de la primera passa, ja hem agafat una bona pujada. Sostinguda, però forta.
quins colors!
Això si, el paisatge, fantàstic. Hem caminat per una fageda esplèndida. El fet que estem a la tardor, permet que els colors de les fulles dels arbres, tinguin un color especial, maquissim. Es la combinació perfecta entre el color de les fulles, dels arbustos, i els olors de les fulles mullades, l'olor de bosc intens, ja dic, de tardor. Llàstima que les olors no es puguin desà en algun pot i gaudir-ne a casa. Per altre banda, ja està be, en el sentit que si vols gaudir d'aquests paisatges i d'aquestes olors, i també dels sorolls del bosc, l'aigua que vessa dels rierol i dels torrents, dels ocells o de les mateixes vaques, que fa poc han parit i tenen els seus vedells petits pasturant, i t'avisen que no t'acostis massa als petits.
Estar al bosc es estar en un altre dimensió. A mi em passa que gaudeixo de cada reco, dels arbres grans, de la molsa que creix per tot arreu.
Algú deia, en la sortida, que hi ha una dita que diu: per presumir, s'ha de patir. Aquesta dita la comparteixo en aquestes sortides, perquè pujar per aquests indrets, costa, i de vegades molt. Però quan has assolit el cim, el lloc, el destí, quan veus el que tens al costat, o més enllà, ho gaudeixes. Al menys a mi, se'm posa la carn de gallina.
I quan acabo la sortida, que segurament estaré molt cansat, ja estic esperant la propera.
el Pedra
Mentre pujàvem, ens hem creuat amb una parella de ciclistes, que estaven fent la mateixa ruta que nosaltres, però amb la diferència que havien sortit de Barcelona feia uns dies, i anaven fins al final, a Montsegur, França.
A primera hora feia fresca i anava ven abrigat, amb la camisa de quadros, el polar i la parca, però a mida que caminava, i pujava, i suava, m'anava traient roba de sobre.
Però quan hem arribat al Coll d'Escriu, a 1.500 metres, m'ha tingut de posar el polar, perquè allà dalt, feia fresca.
al coll d'Escriu
Després d'aquests primers quilòmetres pujant, a partir d'aquest coll s'agafa una bona baixada, travessant un bosc de pins.
Un cop abaix, s'arriba a una zona plana, on hi ha algunes edificacions en runes. A partir d'aquí, tornem a “patir” una bona pujada, que primer ens portarà al Refugi de Sant Jordi, i després al Coll de Pendís.
Al refugi es on ens hem aturat per esmorzar, que ja començàvem a tenir gana. Com sempre, tothom a anat compartint coses.
al refugi St. Jordi
Després d'esmorzar, hem tornat a agafar la mateixa pujada que portàvem, per arribar al Coll de Pendís, de 1.764 metres, on també feia fresca. Des d'aquest coll, ja es te una vista magnífica de la Cerdanya. Des del refugi fins al coll només hi ha 900 metres, però el desnivell es important (200 metres )
Després hem tornat a agafar el camí de baixada, molt bonic, perquè hem travessat un bosc de pi negre. Era bonic, perquè, a més, de lluny es veien les muntanyes nevades del Pirineu. Baixant per aquest bosc, tenia por de caure'm, perquè el pendent era molt pronunciat i estava mullat. Tot i això, en més d'una ocasió, he corregut una mica, per tal que els genolls no patissin massa.
Al final de la baixada i després de passar per la font dels Cortals (ruta amb moltes fonts, rierols i torrents), s'arriba al refugi de l'Ingla. Es un refugi situat al mig del camí per on poden passar cotxes. De fet, quan hem arribat, havia una família amb nens i gos, esmorzant a la zona de pic-nic. També, una parella de ciclistes.
En Víctor i en Josep, decidint per on continuem
En aquest lloc teníem dues alternatives; seguir per l'esquerra, baixant per la pista (potser lo més fàcil i avorrit), o agafar el corriol i camí més feixuc, que baixa per entre mig del bosc. Quin creus que hem agafat?.
Aquesta baixada també ha sigut forta. Fins i tot, hem passat alguns metres de forta pujada, però per sort ha sigut poca estona.
Uns metres abans d'arribar a Bellver, es passa per un poble que es diu Talló, on, ves per on, hi passa una variant del camí de Sant Jaume, la etapa Santa Maria de Talló a Martinet. A la Maria li ha agradat veure el cartell indicador.
Sobre les 16,00 hem arribat a Bellver de Cerdanya. No hem pogut visitar el poble, perquè havíem quedat a les 16,30 amb els taxistes que ens portarien fins els cotxes, però be, hem tingut temps de menjar-nos els entrepans. Aquesta vegada, l'Elvira m'ha posat un tros de pa que no s'ha fet tou, i m'he preparat un entrepà de tonyina, molt bo.
Bellver de Cerdanya
Més o menys a l'hora prevista, han vingut els taxistes i en Víctor m'ha dit que si volia podia anar-me'n dels primers, sense esperar-los , per lo que els cinc que hem anat amb el meu cotxe, hem agafat el primer taxi.
Ara a veure com enfilem la propera etapa, que es molt llarga i dura, perquè travessa els Pirineus. Pensem que no la podrem fer fins la primavera, però en Víctor deia que potser podríem partir-la i fer ara, al Novembre, una primera part. Ja veurem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada