VACANCES LA PALMA 2006 I 2004
AGOST 2006 ( TAMBÉ LES DE L'ANY 2004, A LA PALMA)VACANCES A LA PALMA 2006
Aquesta vegada no hem fet excursions com fa dos anys, entre altres raons, perquè son molt cares, i venint d'uns dies de vacances a Roma, el pressupost estava molt limitat. Tampoc les vam fer pel nostre compte, ja que l'Elvira acabava de passar una forta infecció i estava un tant debilitada.
L'únic que vam fer, el Gerard i jo, fou una excursió, molt bonica, la qual repeteixo ara, copiada del meu escrit a “viatges”
“així que, després d'estudiar minuciosament un planell que vaig comprar, el Gerard i jo vam fer la travessa El Pino de la Virgen – Refugio del Pilar, d'uns 9,5 quilòmetres. La dificultat en aquesta sortida radica al començament, ja que en dos quilòmetres, hi ha que pujar cinc cents metres de desnivell, per lo que costa una mica. Però quan s'arriba a dalt de tot, es veu una vista excepcional de les dues parts de la illa, perquè arribem justament dalt de tot, on a la dreta està la banda de El Paso i Los Llanos, i, a l'altre, Santa Cruz.
Després de descansar una mica, omplir les ampolles amb aigua d'una font i escriure el Visca Catalunya Lliure en una placa, vam continuar el camí, fins a El Pilar. Pel camí, ens va ploure una mica. Es curiós el tema de la climatologia en aquesta zona de la illa, ja que els núvols es formen amb molta facilitat i circulen molt de pressa.
A El Pilar, ens esperava l'Elvira, amb els pic nics que havíem comprat al hotel, per dinar.”
CAMINADES FETES DURANT LES VACANCES DE L'ANY 2004:
LA RUTA DELS VOLCANS 19 quilòmetres. Duració, 7 hores.
Aquesta es la segona vegada que faig aquesta ruta. La primera, fa dos anys, quant vam tornar a venir aquí.
La ruta dels volcans, es bastant dura, perquè comença a partir d'unes quatre hores de pujada. Aquesta caminada comença al refugi del Pilar, a 1.450 mts. D'alçada.
El refugi de El pilar, es un lloc ideal per anar a fer carn a la brasa. Te instal·lacions per cuinar, serveis, zona de jocs infantils, etc.
Quan estem dalt de tot, a uns 2.000 mts., com que es estiu, fa molta calor i el sol dona de ple. Hi ha que anar preparat, amb gorra i cremes solars. Es una magnífica excursió per conèixer la part central de l'illa, on passem per uns quants volcans, els més importants. Passem, per exemple, pel volcà Sant Joan, el qual va tenir la darrera erupció l'any 1949. A més, com que La Palma no es una illa encara massa sotmesa als turistes, ( hi anem pocs), encara podem acostar-nos molt a la vora dels cims dels volcans, tot el contrari del que passa a Lanzarote, o a Tenerife, on pràcticament no et deixen acostar-te en lloc. Les vistes son precioses. Des de dalt dels volcans, en un lloc que es diu Las Deseadas, es veuen illes veïnes, com Tenerife , La Gomera i El Hierro. Em va fer gràcia el comentari d'una madrilenya, molt pija ella, que va dir que el nom de Las Deseadas era molt bonic. Ja baixant, vam passar pel volcà Martín.
L'excursió, després d'una llarga estona travessant boscos de pins canaris, acaba a Fuencaliente.
CALDERA DE TABURIENTE 16 quilòmetres. Duració, 7 hores.
També la segona vegada que la faig, i també sol, com la dels volcans, perquè penso que es massa llarga per anar-hi amb l'Elvira i el Gerard.
Aquesta ruta comença després d'una bona estona d'autocar. Primer, des de les portes de l'hotel, anem fins a un poble que es diu El Paso, on, a l'estació d'autobusos, agafem un altre, més petit, que ens portarà fins el començament d'aquesta caminada. En aquesta ocasió, el guia, a El Paso, va negar la participació de dues dones, de Madrid, perquè no portaven calçat prou adient per fer-la. Elles anaven tant tranquil·les amb xancles!. Des de El Paso, van haver de tornar a l'hotel pel seu compte.
En aquesta mena de micro bus, vam iniciar l'ascens de la Caldera de Taburiente, parc nacional, de l'illa. A l'entrada del parc, hi ha una caseta, amb guàrdies forestals, que controlen el número de persones que entren al parc. Pugem fins un lloc que es diu Los Brecitos, que es on comença la caminada. El camí es quasi tot de baixada. De tant en tant, com en totes les rutes, els guies s'aturen i ens expliquen coses de la zona, com plantes, animals o històries d'allà. Anem baixant, fins que arribem al riu Taburiente, on podem gaudir d'unes vistes magnífiques de la Caldera. En aquest lloc, que a més es zona d'acampada controlada (controlada vol dir que només et deixen acampar dues o tres nits) i, a més, està molt vigilat, es on vam dinar. Seguidament hi ha la baixada anomenada del Reventón, segur que el nom li ve perquè es molt pronunciada i, lògicament, deu ser molt difícil fer-la de pujada. Després passem pel Roque de Idafe, un lloc on els primitius habitants de l'illa el tenien com a lloc de culte i sacrificis, fins que arribem a la Cascada de los Colores. Es un molt bon lloc per banyar-se. Hi va haver gent que es van banyar. Jo només em vaig mullar els peus, per refrescar-los una mica. En aquest lloc, s'ajunten dos rius, un dels quals ve de color groc, degut al sofre que conté la seva aigua.
A partir d'aquí, comença la part final, que es quan arribem al Barranco de las Angustias. En una parada en aquest lloc, vaig conèixer al matrimoni basc – francès, de'n Gerard i la Pilar, dues persones excepcionals a qui, des de aquell moment, vam compartir bones estones en la nostre estada a l'illa. Ens vam fer unes fotos molt bones. Seguint pel Barranco, arribem al lloc on ens recull un altre cop l'autocar. Com en el primer viatge, l'autocar, abans de portar-nos cap a l'hotel, ens deixa quasi una hora a un bar, situat a un lloc preciós, a l'espera que arribin els autocars més grans, per portar-nos als nostres hotels.
FONTS DE MARCOS I CORDERO. 6 quilòmetres, 3,5 hores.
Aquesta excursió la vam fer tots tres, es a dir, l'Elvira, el Gerard i jo. Encara que la excursió en si mateixa no es massa llarga, el principal inconvenient es que, per començar-la, hi ha que fer molta estona amb el micro bus. Hem de travessar tota l'illa, fins arribar a San Miguel, i a partir d'allà, seguir la carretera de la costa. Per la zona de San Andrés, hi ha que agafar, primer una carretera, després un camí, molt empinat i difícil, el qual pugem encara no se com, per la dificultat que presenta.
Quan arribem als 1400 mts., d'alçada, comença l'excursió, la qual consisteix en seguir un antic canal. Aquest canal, el van fer, fa uns cent anys, els Marcos (català, qui va posar els diners per portar a terme l'obra) i Cordero, enginyer local. La idea que van tenir fou fer arribar l'aigua, abundant, de dalt del cim, fins al nivell del mar, fent un canal que travessa 13 o 14 túnels. Hi ha que destacar la enorme dificultat en fer aquesta obra, ja que en aquell temps, no hi havia la maquinària actual, per lo que els obrers van treballar amb pics i pales, només.
Per travessar els túnels, hem de tenir en compte de no donar-nos cap cop al cap. de totes maneres, inclòs en el preu de l'excursió, hi entra un casc i una llanterna (amb poca pila).
l'Elvira i el Gerard, que ja l'havia fet amb mi fa dos anys, s'ho van passar molt be, sobretot quan, en el 13è túnel, ens vam mullar del tot, ja que cau molta aigua. No van servir de res els plàstics que portàvem per evitar mullar-nos.
El paisatge, com tot en aquesta illa, es molt bonic.
EL NORTE SALVAJE, 12 quilòmetres, 06,00 hores.
Aquesta excursió, que també la vam fer els tres, comença a la part nord de l'illa. De seguida veiem que la excursió de fet es una baixada. Entrem en uns boscos molt espesos, d'una vegetació exuberant, on la natura ens indica que, fa molts anys, aquella part de l'illa era travessada per un riu gran i profund. A mida que anem descendent, l'Elvira i jo ens diem, amb aquella seguretat que ens caracteritza, que no n'hi ha per tant, que no entenem de què li ve el nom de SALVAJE. Collons!, arriba moment en que, baixant per un barranc, el guia ens ensenya un poble a l'altre costat, amb una gran distància i desnivell, i ens diu que allà es on anem a pujar a l'autobús.
Allò ja comença a posar-se complicat. La baixada d'aquell barranc, de tant profunda, es fa fins i tot perillosa. Finalment, arribem abaix i comença el martiri: la pujada fins el poble de El Tablado. Aquesta pujada es criminal. Jo, que estic acostumat a caminar, no podia més, així que imaginat com estava l'Elvira. El Gerard, en canvi, encara que protestava, anava pujant bastant be. L'Elvira tenia tanta dificultat, que fins i tot el guia li va donar una mica d'aigua amb una pastilla de magnesi, per donar-li una mica de força.
Finalment, però, vam arribar al nostre destí, el poble El Tablado. Només d'arribar, una senyora ens va donar aigua. Després, ja amb la resta de la gent, vam prendre unes cerveses al bar del poble.
Fou tant difícil aquesta sortida, que fins i tot vam fer una gravació al mòbil del Gerard relativa a ella.
RUTA DEL TENEGUIA 6 quilòmetres, 3,5 hores.
Aquesta excursió la vam fer un dia de pluja. Durant el matí, el temps va aguantar prou be, però a partir del migdia, va començar a ploure amb intensitat.
La caminada comença al crater del volcà San Antonio, a Fuencaliente. En aquesta part de l'illa, es on encara hi ha certa activitat volcànica. El volcà Teneguia va tenir la seva darrera erupció l'any 1971. En aquest indret, ja hi vam venir l'altre vegada, amb l'Elvira i el Gerard. El lloc es preciós, d'un aspecte llunàtic, per les laves petrificades que es veuen a tot arreu.
Plovent, vam iniciar el camí de baixada, travessant els camps de lava, fins a arribar al far. Allà hi ha com una mena de bars – quioscos, on fan menjars. Ens van donar formatge i vi local. El Gerard, tot i que plovia, es va banyar a la platja. Amb ganes de marxa, aquesta caminada podria fer-se a continuació de la ruta dels volcans.
A mi, que m'agrada caminar, em saben a poc aquestes excursions organitzades per aquestes empreses. Clar, son excursions pensades per tota mena de gent. A més, van a un ritme molt lent, amb contínues aturades per explicar coses. Vaig buscar a veure si trobava alguna sortida una mica més forta, de 30 o més quilòmetres, però no n'hi havia cap. em van explicar que hi ha una sortida, que dura dos o tres dies, que travessa l'illa de nord a sud, però clar, tampoc era pla d'anar-me'n jo sol dos o tres dies i deixar la família a l'hotel.
CAMINADES FETES DURANT LES VACANCES DE L'ANY 2004:
LA RUTA DELS VOLCANS 19 quilòmetres. Duració, 7 hores.
Aquesta es la segona vegada que faig aquesta ruta. La primera, fa dos anys, quant vam tornar a venir aquí.
La ruta dels volcans, es bastant dura, perquè comença a partir d'unes quatre hores de pujada. Aquesta caminada comença al refugi del Pilar, a 1.450 mts. D'alçada.
El refugi de El pilar, es un lloc ideal per anar a fer carn a la brasa. Te instal·lacions per cuinar, serveis, zona de jocs infantils, etc.
Quan estem dalt de tot, a uns 2.000 mts., com que es estiu, fa molta calor i el sol dona de ple. Hi ha que anar preparat, amb gorra i cremes solars. Es una magnífica excursió per conèixer la part central de l'illa, on passem per uns quants volcans, els més importants. Passem, per exemple, pel volcà Sant Joan, el qual va tenir la darrera erupció l'any 1949. A més, com que La Palma no es una illa encara massa sotmesa als turistes, ( hi anem pocs), encara podem acostar-nos molt a la vora dels cims dels volcans, tot el contrari del que passa a Lanzarote, o a Tenerife, on pràcticament no et deixen acostar-te en lloc. Les vistes son precioses. Des de dalt dels volcans, en un lloc que es diu Las Deseadas, es veuen illes veïnes, com Tenerife , La Gomera i El Hierro. Em va fer gràcia el comentari d'una madrilenya, molt pija ella, que va dir que el nom de Las Deseadas era molt bonic. Ja baixant, vam passar pel volcà Martín.
L'excursió, després d'una llarga estona travessant boscos de pins canaris, acaba a Fuencaliente.
CALDERA DE TABURIENTE 16 quilòmetres. Duració, 7 hores.
També la segona vegada que la faig, i també sol, com la dels volcans, perquè penso que es massa llarga per anar-hi amb l'Elvira i el Gerard.
Aquesta ruta comença després d'una bona estona d'autocar. Primer, des de les portes de l'hotel, anem fins a un poble que es diu El Paso, on, a l'estació d'autobusos, agafem un altre, més petit, que ens portarà fins el començament d'aquesta caminada. En aquesta ocasió, el guia, a El Paso, va negar la participació de dues dones, de Madrid, perquè no portaven calçat prou adient per fer-la. Elles anaven tant tranquil·les amb xancles!. Des de El Paso, van haver de tornar a l'hotel pel seu compte.
En aquesta mena de micro bus, vam iniciar l'ascens de la Caldera de Taburiente, parc nacional, de l'illa. A l'entrada del parc, hi ha una caseta, amb guàrdies forestals, que controlen el número de persones que entren al parc. Pugem fins un lloc que es diu Los Brecitos, que es on comença la caminada. El camí es quasi tot de baixada. De tant en tant, com en totes les rutes, els guies s'aturen i ens expliquen coses de la zona, com plantes, animals o històries d'allà. Anem baixant, fins que arribem al riu Taburiente, on podem gaudir d'unes vistes magnífiques de la Caldera. En aquest lloc, que a més es zona d'acampada controlada (controlada vol dir que només et deixen acampar dues o tres nits) i, a més, està molt vigilat, es on vam dinar. Seguidament hi ha la baixada anomenada del Reventón, segur que el nom li ve perquè es molt pronunciada i, lògicament, deu ser molt difícil fer-la de pujada. Després passem pel Roque de Idafe, un lloc on els primitius habitants de l'illa el tenien com a lloc de culte i sacrificis, fins que arribem a la Cascada de los Colores. Es un molt bon lloc per banyar-se. Hi va haver gent que es van banyar. Jo només em vaig mullar els peus, per refrescar-los una mica. En aquest lloc, s'ajunten dos rius, un dels quals ve de color groc, degut al sofre que conté la seva aigua.
A partir d'aquí, comença la part final, que es quan arribem al Barranco de las Angustias. En una parada en aquest lloc, vaig conèixer al matrimoni basc – francès, de'n Gerard i la Pilar, dues persones excepcionals a qui, des de aquell moment, vam compartir bones estones en la nostre estada a l'illa. Ens vam fer unes fotos molt bones. Seguint pel Barranco, arribem al lloc on ens recull un altre cop l'autocar. Com en el primer viatge, l'autocar, abans de portar-nos cap a l'hotel, ens deixa quasi una hora a un bar, situat a un lloc preciós, a l'espera que arribin els autocars més grans, per portar-nos als nostres hotels.
FONTS DE MARCOS I CORDERO. 6 quilòmetres, 3,5 hores.
Aquesta excursió la vam fer tots tres, es a dir, l'Elvira, el Gerard i jo. Encara que la excursió en si mateixa no es massa llarga, el principal inconvenient es que, per començar-la, hi ha que fer molta estona amb el micro bus. Hem de travessar tota l'illa, fins arribar a San Miguel, i a partir d'allà, seguir la carretera de la costa. Per la zona de San Andrés, hi ha que agafar, primer una carretera, després un camí, molt empinat i difícil, el qual pugem encara no se com, per la dificultat que presenta.
Quan arribem als 1400 mts., d'alçada, comença l'excursió, la qual consisteix en seguir un antic canal. Aquest canal, el van fer, fa uns cent anys, els Marcos (català, qui va posar els diners per portar a terme l'obra) i Cordero, enginyer local. La idea que van tenir fou fer arribar l'aigua, abundant, de dalt del cim, fins al nivell del mar, fent un canal que travessa 13 o 14 túnels. Hi ha que destacar la enorme dificultat en fer aquesta obra, ja que en aquell temps, no hi havia la maquinària actual, per lo que els obrers van treballar amb pics i pales, només.
Per travessar els túnels, hem de tenir en compte de no donar-nos cap cop al cap. de totes maneres, inclòs en el preu de l'excursió, hi entra un casc i una llanterna (amb poca pila).
l'Elvira i el Gerard, que ja l'havia fet amb mi fa dos anys, s'ho van passar molt be, sobretot quan, en el 13è túnel, ens vam mullar del tot, ja que cau molta aigua. No van servir de res els plàstics que portàvem per evitar mullar-nos.
El paisatge, com tot en aquesta illa, es molt bonic.
EL NORTE SALVAJE, 12 quilòmetres, 06,00 hores.
Aquesta excursió, que també la vam fer els tres, comença a la part nord de l'illa. De seguida veiem que la excursió de fet es una baixada. Entrem en uns boscos molt espesos, d'una vegetació exuberant, on la natura ens indica que, fa molts anys, aquella part de l'illa era travessada per un riu gran i profund. A mida que anem descendent, l'Elvira i jo ens diem, amb aquella seguretat que ens caracteritza, que no n'hi ha per tant, que no entenem de què li ve el nom de SALVAJE. Collons!, arriba moment en que, baixant per un barranc, el guia ens ensenya un poble a l'altre costat, amb una gran distància i desnivell, i ens diu que allà es on anem a pujar a l'autobús.
Allò ja comença a posar-se complicat. La baixada d'aquell barranc, de tant profunda, es fa fins i tot perillosa. Finalment, arribem abaix i comença el martiri: la pujada fins el poble de El Tablado. Aquesta pujada es criminal. Jo, que estic acostumat a caminar, no podia més, així que imaginat com estava l'Elvira. El Gerard, en canvi, encara que protestava, anava pujant bastant be. L'Elvira tenia tanta dificultat, que fins i tot el guia li va donar una mica d'aigua amb una pastilla de magnesi, per donar-li una mica de força.
Finalment, però, vam arribar al nostre destí, el poble El Tablado. Només d'arribar, una senyora ens va donar aigua. Després, ja amb la resta de la gent, vam prendre unes cerveses al bar del poble.
Fou tant difícil aquesta sortida, que fins i tot vam fer una gravació al mòbil del Gerard relativa a ella.
RUTA DEL TENEGUIA 6 quilòmetres, 3,5 hores.
Aquesta excursió la vam fer un dia de pluja. Durant el matí, el temps va aguantar prou be, però a partir del migdia, va començar a ploure amb intensitat.
La caminada comença al crater del volcà San Antonio, a Fuencaliente. En aquesta part de l'illa, es on encara hi ha certa activitat volcànica. El volcà Teneguia va tenir la seva darrera erupció l'any 1971. En aquest indret, ja hi vam venir l'altre vegada, amb l'Elvira i el Gerard. El lloc es preciós, d'un aspecte llunàtic, per les laves petrificades que es veuen a tot arreu.
Plovent, vam iniciar el camí de baixada, travessant els camps de lava, fins a arribar al far. Allà hi ha com una mena de bars – quioscos, on fan menjars. Ens van donar formatge i vi local. El Gerard, tot i que plovia, es va banyar a la platja. Amb ganes de marxa, aquesta caminada podria fer-se a continuació de la ruta dels volcans.
A mi, que m'agrada caminar, em saben a poc aquestes excursions organitzades per aquestes empreses. Clar, son excursions pensades per tota mena de gent. A més, van a un ritme molt lent, amb contínues aturades per explicar coses. Vaig buscar a veure si trobava alguna sortida una mica més forta, de 30 o més quilòmetres, però no n'hi havia cap. em van explicar que hi ha una sortida, que dura dos o tres dies, que travessa l'illa de nord a sud, però clar, tampoc era pla d'anar-me'n jo sol dos o tres dies i deixar la família a l'hotel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada